Ja està aquí, ja arriba Paca!!I amb Paca, hui també ha arribat:
-la maleta!
-la maleta!
-el donar-se compte de que els rusos es prenen algunes coses al peu de la lletra
-l'alegria de que una persona en qui et vols entaular per a parlar-li de tot i més et diga aquest matí que li avellís quedar en tu per a prendre alguna cosa, fóra del bureo (jaleo) de l'escola
-el natalici d'Alen (Cicak)
-les ganes de fer una llista de característiques curioses de tu mateixa, perquè hui el fet de que se t'olvide que estàs bollint aigua per a fer té se t'ha passat ja més del que és costum, hui... 6 vegades!! (vamos, que he tornat a apretar el botó de l'aparet 7 vegades! i al final en lloc de té, el que he acabat fent és camomila)
-l'enèsima reflexió sobre el que vols estudiar a la universitat, sense traure massa en clar, perquè la conclusió sempre és la mateixa
-enrecordar-te del que vas escriure el primer dia d'arribar
"Una alegria tranquil·la, de donar-me compte de com m'ho estimo tot encara que no m'acabe d'agradar.
Respiració calmada
i a la volta acelerada
somriures i "how are you"s
abraçades sinceres
de retrobar-nos allà
on hem decidit estar
i viure"
2 comentaris:
oh la vaca paca ja hi és de tornada! què bé que ja tenguis maleta...
t'he de contestar el mail.
estic molt bé, puc caminar sense dificultats excesives i bé...ara no tenc cap escusa, he d'estudiar moltísim!
(ja no puc contar xistes sobre el càncer...és una llàstima!xD)
Suposo que, a vegades, cal tornar enrera i pensar sobre allò que un dia vam decidir.
Sense saber massa bé perquè avui m'he despertat pensant en els CMU i tot el que va significar per a mi, tot allò que va significar Madrid per mi i les decepcions que em podria haver emportat havent-hi anat.
No tractava de dir-me "Ferran, quina oportunitat vas perdre". Perquè ja no val la pena, ja en fa massa. Madrid fou genial i em qued amb la sensació. Les portes que se m'han tancat jo mateix les puc tornar a obrir i, les altres, les he decidit tancar jo.
El meu futur no em preocupa massa - o no a hores d'ara-. Esper que a tu tampoc ho faci, perquè encara tens molt de temps. Mira'm a mi, que sense saber com vaig acabar fent dret a Palma quan cap de les dues coses m'apassionen. Però bé, supòs que sempre s'està a temps de canviar si les coses no ens agraden.
A què ve tot això, potser et demanaràs. Doncs mira, he estat pensant i he canviat de parer al respecte de Mostar. Si bé en un principi creia que el vostre col·legi s'havia d'anar fent poc a poc -cosa que tampoc crec que se li pugui negar a cap ni un dels CMU-, les lectures dels teus blogs i, sobretot, el vídeo de la teva riallada, m'han fet pensar que, d'alguna manera estau allà on m'hagués agradat estar.
Perquè abans d'ahir i ahir agafava un mapa d'Europa i dibuixava línees pels llocs on volia anar aquest estiu amb uns amics. En principi volem anar a Berlín, però se'ns va ocórrer la locura de tornar per Barcelona i fer un caminet en tren i diverses aturades.
Les línees, la imaginació fugia, podiem tornar per l'est i després passar d'Eslovènia a Itàlia i d'allà a Barcelona, o tornar per Brussel·les i París o qui sap.
Després, evidentment, me'n recordava dels estalvis i deia: Déu meuet, on sóc jo? I tornava a tocar de cops a terra.
El que intent dir és que, d'alguna manera, allà teniu el vostre propi mapa d'Europa amb la gent.
Les coses es poden percebre molt diferent segons els llocs, però no serà igual a Canadà que a Índia que a Bòsnia, per suposat.
I bé, Europa és Europa.
Publica un comentari a l'entrada