Odio les campanyes electorals. Amb tota l'ànima.
Considero que són una estupidesa enorme, pensant, això sí, en el benefici de la societat en general.
Només suposen un gast enorme de diners en estúpids discursos emesos per tot arreu, cartells que pretenen convéncer-te amb una frase simplificada al màxim exponent (i que, tot i parèixer mentida, moltes vegades surt efecte), octavilles i tríptics amb més ganes de tocar la moral i el sentimentalisme que la raó i el sentit pràctic de les coses....
Diners que podrien destinar-se a altres afers més importants: educació, sanitat, medi ambient... etc.
A més, la campanya electoral és una manipulació tant evident, que jo no entenc com la gent se les traga. Cada partit només diu el que li interesa dir, amaga els errors, i et soterren davall un munt de mentides i consignes.
I jo, com en una cançó de producto interior bruto "no escucho a quien me habla con consignas en vez de frases".
Les campanyes electorals, al meu parer, es deurien limitar a fer una edició mooolt més gran (de manera que estaguera a l'abast de tot el món) d'estos llibres on estan escrites totes les propostes del govern per a la nova legislatura.
I ja està! Perquè al cap i a la fi, això és l'únic important, és la raó bàsica pel que es vota, és tot el seguit d'accions que durà a terme el partit, una vegada estiga al govern. Quin sentit tenen tantes paraules vanes, si al cap i a la fi, la majoria de la població, segueix enmerdada al mateix femer que sempre?
Però al cap i a la fi, és que ni votar cada 4 anys és digne. Aixina millorarà el món! Només podem fer que avançar, en un sistema en què la gent es sent lliure a l'elegir, cada cert temps, a aquell conjunt de persones que prendran les decicions per ell, que no per a ell. Diferenciem.
En la mesura que no es prenga consciència de les pròpies accions i com afecten en tot el que fem, en la mesura que no ens fem responsables del món que volem aconseguir... tot seguirà igual de perfecte que sempre.
Perquè a cada campanya electoral, es tornaran a asfaltar els carrers, i tot tornarà a ser nou, a ser fantàstic i aparentment perfecte.
Porque ya se sabe: lo pasado, pasado está!!
Y a Fabra...
que le quiten lo bailao!
3.