Hui ha sigut la primera vegada a la meua vida que m'he ficat crema hidratant per tot el cos.
Bona música de fons, encens de la tenda índia i el sol acaronant la pell a través de la finestra.
Un sol que, després de dies i setmanes sense ensenyar la poteta, ha decidit a saludar ni que siga per un breu moment.
I bé, resulta que mentres em ficava la crema m'he re.donat compte de la meravella del nostre cos. I de com de sencilla pot ser, en realitat, la felicitat.
A n'aquesta vida, igual que al teatre, no ens fa falta res més que la nostra pròpia presència, les nostres ganes de riure, les nostres ganes de viure.
Massa a sovint m'oblide de que, al cap i a la fi, no estic vivint aquesta vida ni estic a n'aquest col·legi per traure un 100% del Batxiller Internacional.
Jo aquesta vida la visc per somriure i ser feliç; però també per fer que altra gent somriga i siga feliç. I és justament aquest desig el que em porta a ser més revolucionària que mai.
Perquè quin sistema és aquest que, utilitzant el sofriment d'alguns, substancia l'excés desmesurat de gent que no sap somriure des del cor?
El capitalisme i la democragògia.
2 comentaris:
Disfruta de la vida que nomes en tens una, tu saps que la felicitat esta en tu mateixa, la alegria la portes tu, i el important es saber que la tens present en els moments dificils.
Hola Neus,com estas? que tal va tot?
Joé Neus, que profund!Que bonic, sou uns poetes nats!
Caris no havia entrat mai al teu blog, i m'ha agradat molt. M'encanta l'escrit i a més enllaça amb el fet de que avui haja decidit d'una vegada a visitar el teu blog i el de Belén que tampoc havia vist.
La vida no és només allò que et passa mentre et preguntes que és la vida, deuría de ser alguna cosa més. No només una feina, no només fer una carrera, no només cumplir amb l'horari que ens marca el dia, i nosaltres? de vegades pense que ens tenim oblidats, que m'oblido de mi. On vol anar a parar (pensaràs)? Doncs a que no li dedique prou de temps a les coses que REALMENT ens fan millor persones, i una d'eixes coses per a mi sou vosaltres, els amics, les persones a les que estimes a pesar que com son. I sobretot als que esteu lluny i que breument podem saber de vosaltres mitjançant el blog.
i res simplement un bes.
Publica un comentari a l'entrada