De cor fluix.

"In 1989, I was working in Londond on a story when suddenly I heard the news that the Russians were planning to make Berlin an open city. So I got on a plane. When I arrived in Berlin many people, young and old, were attacking the Wall with stones. The woman in the photo was shouting, 'I hate it, I hate it'."
Harry Benson

I m'han entrat ganes de plorar.
I hate it too.
I hate everything that hurts people's hearts, everything that breaks the world's soul, everything that divides us instead of uniting us, everything that generates the illness of ignorance.


També m'ha caigut una llàgrima després de parlar de l'educació en ma mare.
I després de conéixer a Toni Valesa, un antic amic de mon pare.

Dimecres, després de llegir-li a Cabedo dos contes de Jergovic, també. Pensant que massa a sovint ens oblidem del món, que a la comoditat de les nostres vides diàries no hi caben les desgràcies.

I dijous, pensant en el moment de tornar a Bòsnia... Si no hi tinguera tantes ganes, l'enyor se m'hagués menjat ja, fins i tot abans d'hora.


I aixina és, que jo acostumo a emocionar-me per tot, que sóc de cor fluix.
Fluix però fort.