Pot ser us pareix un títol absurd i sense cap mena de sentit.
Però és què, després de 4 setmanes, puc tornar a aferrar amb força els accents, però sobretot...
la ç trencada!!
Ja tenia por de començar a acostumar-me a escriure malament.
Un pare que ha arribat a les 6 i algo de la tarde. Un soparet complet, gelat i te per la ciutat vella.
Diuen que alegra una mica el dia!
Tot i que la maleta gran, en la majoria de les coses, l'hagen perduda pel camí. Espere que arribe.
Aquest dijous me'n vaig a Montenegro a casa de Jelena en Ruth (UK). I dissabte o diumenge igual anem cap a Sarajevo perquè molta gent fa intenció d'anar cap allí, i pot estar molt però que molt bé. Ja vorem al ritme dels dies.
Tinc dies tristos ultimament. Pot ser ser és això que diuen que explota quan te guardes massa amargors a dins.
Però ahir
a la fi
vaig plorar davant de gent
i em van abraçar com quan necessito que m'abracen quan ploro.
Això d'abraçar-se a soles... al cap del temps perd l'efecte.
Not alone, but still lonely.
I anglés A2, senzillament, m'està matant.
I a economia, l'altre dia, no em vaig enterar de res. Deu ser que això de pegar cabotaes no va massa bé quan tens classe.
Cartes!
A somriures i llàgrimes.
(oriol, on collons vas enviar la teua?)
[A friend come to see me in a dream. From far away. And I asked in the dream: "Did you come by photograph or train?" All photographs are a form of transport and an expression of absence.]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ei, que jo la vaig enviar on tocava, que pesara massa per a un sello és una altra cosa xDDD
m'alegre de que te vage bé i que pugues tornar a utilitzar la ç xDD
bé, espere que te passen estos dies de tristor, recorda que per ser realment feliç algun dia has d'haver estat trist
salut!
Oh! Oriol!
Te creia perdut!!
Pot ser arriba una mica més tard... esperem.
Odie que es perguen les cartes.
Una carta porta massa coses per a perdre-la.
Ho aprendran això els carters, quan demanen l'opocició?
Publica un comentari a l'entrada