Després de tant i tant de temps sense escriure una nova entrada, ací em teniu.
Com que no tinc Internet, no coincideix l’hora que us apareix ací amb la que ara tinc: 0:54 diumenge ja.
Estan mirant una peli a la casa de la house mum, però com que a mi encara em costa prou entendre les pelis en anglès, que no tenia massa bona pinta, i que tenia molta feina, me n’he anat cap a la meua planta amb la intenció de fer l’anàlisi d’Edipo Rey per a castellà.
Però oh, sorpresa, m’he trobat Valon (Kosovo) a la common room, i hem estat mirant algunes fotos d’aquest curs, i algunes de l’any passat. Aixina que, ja que tenia l’ordinador encés, he decidit escriure aquest post.
Hui hem tingut una altra festa, a part de la comunista d’ahir (http://www.fotolog.com/adonat/35030818). Aquesta vegada dels anys 50. M’han planxat el monyo, m’han pintat, m’han dixat alguna roba i, com no, tacons. But in my opinion, it is really exausting to be so girly.
Vamos, que no n’hi ha ni punt de comparació entre com vaig arribar a casa divendres (foto a l’enllaç d’abans) i com anava hui! xD Feia temps que no escoltava música dels 50, me pareix que ara igual estaré una temporada escoltant-ho.
I ara, com a la presentació d’anglès que ens ha costat 4 hores de fer, us ficaré els últims events més importants en bullet points:
·Política: si bé he estat últimament una mica perduda o, més que perduda, fent-me tantes preguntes que no sabia contestar a res, ara tinc prou clar que sóc anarquista. Pot ser influència el fet que vaig estar llegint una mica l’altre dia per a la written task d’anglès d’aquest first term.
·Roma Neretva: el divendres després de classe vam començar ja amb els xiquets. Great, incredible, brilliant. En resumides comptes, vam representar l’obra dels tres porquets (jo era el mitjà, que es passava tot el dia tocant la guitarra i no fotia res, aixina que va montar una casa de cartolina), vam tocar algunes cançons a la gutiarra, i després els xiquets van eixir a cantar algunes cançons que se sabien.
Un home que hi havia, que crec que és el germà gran d’algun dels xiquets, no estic segura, va demanar-me permís per agarrar la guitarra, la va girar, i va començar a percutir i a cantar cançons d’estil aràbic. Ei, increïble. Més encara quan n’hi ha canalla al voltant corrent entre taules, i dues xiquetes ballant en Seijla la dança del ventre, o quelcom paregut. El pròxim dia, si ve, li demanaré que m’ensenye una mica.
I després anar-se’n. Eixir de Karasevic. Fosc i un vent que et fa trontollar. I els xiquets caminant en direcció contrària a la teua. I la llum dels seus ulls, que es mereix molt més que el que la societat els té preparat.
·Temps: si amics, el temps és el meu gran dilema. I perquè serà que el cap de setmana que més coses té (opertura roma neretva, festa comunista, festa dels 50, demà matí flea market (segona ma) i rugby; és el que més feina tinc???? Estudiar economia, enorme redacció de castellà, redacció de teatre, dos redaccions d’anglès, preparar les presentacions d’anglès, pensar en possible lazzis per al meu personatge en la obra de teatre, milions d’exercisis de matemàtiques i un physics report.
·Ja he penjat el poster que em vaig comprar a Sarajevo quan vam anar a vore Andersen’s dream (de la companyia nòrdica Odin Teatret) i el suro a la paret de l’habitació.
·Esta setmana vull començar a ser més sana en qüestions de menjar, que menjo molt a deshora, no cuido horaris alimentaris, i estic menjant massa xocolata. N’hi ha gent que es queixa que està engordant massa ací, que ja té lo mínim 3 mitxelins a la panxa. A mi me dóna igual, com que només n’estic criant un... però ai lo majo que és, no l’havia vist tan gran en ma vida!
I començo a trobar el meu lloc, almenys una miqueta més.
Les persones es van fent més properes i tangibles.
I la paraula amistat deixa de sonar extranya.
Per mi fa sol, tot i el mal temps.
Per cert, que boniques que es veuen les muntanyes nevades!
P.D. dilluns dues de la matinada
A què no sabeu que m’ha passat? Que com sempre ho deixo tot per última hora, estava fent feina ara a les tantes de la nit i…
No puc entrar a la meua planta perquè han rodat la clan i a mi se m’ha oblidat a l’habitació! Aixina que res, em tocarà dormir al sofà del ground floor.
Demà necessitaré un café.
dilluns, 19 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
un café necesito jo, també.
crec que respons, un poc, al meu mail...
com es pot ser anarquista? no té cap sentit, és la pura pèrdua de l'espirit pragmàtic. realment m'encanta com a idea, però crec que el millor seria no viure en societat!
m'alegra que estiguis trobant el teu lloc!
per cert, jo hauria mirat la pel.lícula, per dolenta que sigui, et ve bé perquè aprens, no?
un petó!
KOSOVO
Cóm es respira el tema per ahí??
Qué collons passa?? Per qué tant d'interés en el conflicte i no en la solució?? Per qué no una federació de totes les independències?? Quins interessos hi ha i per qué?? Qui està venent armes a eixa zona en aquest moment?? Encara que fora per motius económics! Fa falta pau a la zona, és a dir ausència de possibilitat d'enfrentament armat. Les empreses d'altres paisos no invertiràn si no hi ha condicions, l' atur a kosovo es del 70 % i a Mostar?
On estàn les solucions per a una pau que dure??
Ei penseu!! Qué diu el teu profe d'Economia????
Publica un comentari a l'entrada