-No te alejes nunca de mí. - Dijo ella.
-...
Y no es que él no contestara, o que la quisiera olvidar, o que su boca estubiera tan llena de amor que no pudiera articular palabra, o que tubiera un amante, o que estubiera lejos y no la escuchara, o que estubiera cerca y tampoco la escuchara, o que no supiera qué contestar...
Es que él...
El jamás existió.
2 comentaris:
Hola cariñet!!!
Me alegro mucho que te ilusionase la postaly si a tu amigo le da celitos...pos le mandamos una a él tb jajajaja.
Un beso mi niña
P.D. Me gusta tu relato :D
neus! ara, tot just acabi d'exàmens, t'he d'escriure. no sé ben bé si mail o carta però bé, sirà llarg, contant-te els darrers dies, les darreres setmanes.
tothom existeix, neus. i sembla mentida que jo digui això, però sí que existeix tothom. hi ha qui està a una altra banda, a un altre costat del temps.
un petó
Publica un comentari a l'entrada