Ací viu Lola.Per què ens agrada ficar-li nom a les coses?
(pregunta oberta)
dimecres, 19 de desembre del 2007
dissabte, 8 de desembre del 2007
Commedia dell'arte!
This kind of theatre is all about making fun of human behaviour.
Everything is exagerated.
Your're not in love.... you die of love!!
You don't like money... you just can not live without it.
It's also about improvisation.
We just had stablished scenarios (where to go and when)
but the words just come and go
and it was
... just amazing!!!
Instead of dying of money, as it should be because of Pantalone (my character: an old man just worried about money, crazy about it, his aim in the pla is to get id of his daughters because they are spending so much), behind the stage I was dying of laugh.
Just lying on the floor, not being able to stand up... oh my good! HILARIOUS!
Our play was a version of the tale "The Emperor's new suit" (Andersen).
One of the moments I like the most was at the end. When I just went out in underwear (not woman underwear, of course, it was a grey tight pijama), thinking that I was wearing a good dress and Zanni said: "but he's only wearing underwear!!"
And so, very quickly, Brigella convinced me that actually, it was better like this...
nudity sells! and one of the aims of this century is sex!! so... all the audience was going to pay ME for seeing me kind of naked. So I went through the audience with a hat, begging money, and after that, I proclamed that
"when I was young, I used to be a rock star"and then started to play, with all the characters, a version of don't worry be happy with lyrics of our play.
And people liked it, sooo much!
Photos:
1.final photo when the audience was leaving
2.the first scene, when dottores convince me that the best idea is to make a ball
3.lovers falling in love with chairs
4.dressing up before the performance!
dimecres, 5 de desembre del 2007
Temps
Són els petits detalls del dia a dia
els que compten al final
quan els anys passen més ràpid que els dies.
[em fa falta una bona sessió antiestrés]
"Tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les.... "
(era dels pets?)
dissabte, 1 de desembre del 2007
Gimnasija
No és qüestió de juntar a tothom en una mateixa cosa
sino d'encoratjar a la gent a expressar les diferències
sino d'encoratjar a la gent a expressar les diferències
a viure-les
i a estimar-les.
La guerra va començar de la inseguritat que suposava ser u mateix
ètnia, cultura, religió
la nostra misió és aconseguir un espai on tothom es senta segur amb allò que és
un veritable món en pau, en respecte, en solidaritat....
...naix d'acceptar les diferències, no d'unificar-les en una única cultura global.
[Hui a les 12 hem tingut una conferència sobre el futur d'aquest UWC
s'hauria de fer més a sovint
és bo recapitular i vore els problemes
però per sobre de tot,
els objectius aconseguits]
dijous, 29 de novembre del 2007
First song
Ahir vaig acabar la meua primera cançó en anglés.
Ací la teniu:
Ací la teniu:
There are no more clouds left to hug
there are no stars to dream about
there is no moon to sleep tonight
the light of your eyes is getting dark
and your soul is breaking down
there is no sunlight to light up
the shadows of your walk
stand up, wake up
don't you see this is not the way?
stand up, wake up
I wanna see you smile again
stand up, wake up
don't you see this is not the way?
don't you see this is not the way?
when you think there's no solution
for your fears or for your loves
when you feel there's no-one there
to find you again if you get lost
I know you hope things to get better
but belive me they won't do
if you don't change your stupid manners
come on, it's all about you
stand up, wake up
don't you see this is not the way?
stand up, wake up
don't you see this is not the way?
stand up, wake up
I wanna see your smile again
stand up, wake up
don't you see this is not the way?
don't you see this is not the way?
dimecres, 28 de novembre del 2007
Amistat
És una paraula forta per a mi.
Forta en el sentit de profunda.
Jo tinc una amiga.
Es diu Tijana.
I ahir parlàrem fins les 2:30 del matí. Una mica de tot, però sobretot dels problemes amorosos que tenia. I que ara seguisco tenint, només que ja no són problemes.
I l'altre dia, va baixar en bombons i un globus amb caretes somrients i les paraules don't worry be happy.
I sap abraçar!!
Després tinc "amics" i "amigues" és clar. No es pot estar en un uwc sense tindre amics en el sentit que pràcticament tothom és agradable i disposat a ajudar.
Però els amics, amics, costen de trobar.
Forta en el sentit de profunda.
Jo tinc una amiga.
Es diu Tijana.
I ahir parlàrem fins les 2:30 del matí. Una mica de tot, però sobretot dels problemes amorosos que tenia. I que ara seguisco tenint, només que ja no són problemes.
I l'altre dia, va baixar en bombons i un globus amb caretes somrients i les paraules don't worry be happy.
I sap abraçar!!
Després tinc "amics" i "amigues" és clar. No es pot estar en un uwc sense tindre amics en el sentit que pràcticament tothom és agradable i disposat a ajudar.
Però els amics, amics, costen de trobar.
dissabte, 24 de novembre del 2007
"Can I touch you?"
Aquesta entrada està en castellà, perquè és un extract d'una carta que quan tinga temps enviaré cap al corresponent destinatari.
Li he demanat permís a la persona en concret per a posar-ho ací, i supose que no tindrá cap problema.
Abans que res, demane perdó a ma mare i a mon pare, per no contar-lis-ho el mateix dia que va passar, i que ho hagen de llegir en el blog.
Ho sento, espere que comprengau la meua falta de temps. És que no us hi podeu fer ni una mínima idea!!
Ací ho teniu. Però no se m'asusteu. Tot controlat.
Li he demanat permís a la persona en concret per a posar-ho ací, i supose que no tindrá cap problema.
Abans que res, demane perdó a ma mare i a mon pare, per no contar-lis-ho el mateix dia que va passar, i que ho hagen de llegir en el blog.
Ho sento, espere que comprengau la meua falta de temps. És que no us hi podeu fer ni una mínima idea!!
Ací ho teniu. Però no se m'asusteu. Tot controlat.
""Madre, no sabes lo que me está pasando. No lo sabes bien. Dios mío.
.
.
Vale. Tranquilidad. Serenidad.
Respira honfo.
Subiendo al colegio me he encontrado a Georg por las escaleras y se lo he
explicado lo mejor que he podido en inglés. Pero la cosa es que ni yo misma me
lo explico. Espero que no te importe que este trozo de carta lo ponga en el blog
luego o lo copie en mi diario. No me gusta hacer eso, porque las cartas son como
un pequeño trocito de ti, que regalas. Pero supongo que cuando vayas leyendo,
comprenderás que quiera conservarlo, por tener las emociones a flor de piel
cuando lo escribo.
Empiezo.
Como ya te había diho, estaba sentada en un banco delante del colegio,
escribiéndote la carta. Entonces un chico, de aspecto bastante dejado, que
llevaba un libro en la mano, se ha acercado y me a preguntado algo.
-......
-Sorry, I don't speak bosnian.
-Can I sit?
-Oh! Yes, sure! This is not mine!
Y se ha sentado.
-What are you doing? - Su inglés ha temblado un poco.
-Just writing a letter.
-I disturb?
-Of course not!
Luego hemos intercambiado nombres, edad y lugar de procedencia. Ha dicho
tener la misma edad que yo. Sin embargo, después de todo lo que ha pasado (o
mejor dicho: todo lo que ha dicho/preguntado) ya no se si mentía o no.
En ese momento, la verdad es que no me imaginaba por dónde dirigiría la
conversación. No creo que nadie se lo hubiera imaginado. Yo sólo esperaba una
pequeña conversación con un mostareño desconocido.
Pero voy a dejarme de palabrerías y seguiré reproduciendo la conversación.
Aunque quizá el shock me ha hecho olvidar algunas palabras.
-You're so beautiful
-xD Thanks
(pequeña pausa)
-You're vert pretty
-Thanks again
Y ahora, la pregunta clave, a partir de la cual ya he ...
Ya ves, lo que tiene un cmu. Hasta ahora no he podido continuar la carta.
porque me fui con Vlaimir para contárselo y quitarme toda la... tensión, por
decirlo de alguna manera.
[...]
Pero bueno, sigamos con lo de ayer.
-Do you have a boyfriend?
Lo que no se, es como fui tan gilipollas de no decir que sí. Me limité a un
psee, kinf of... Porque el no, no lo pensaba decir.
-Do you want to be with me?
La verdad es que me gustaría ver la cara que se me quedó.
-Oh... no, thanks. Really
-But you can try. We can meet
-No, really. You know, I don't have time at all. Always studying and doing
things. And I already have someone who I like a bit...
-I have never been with a girl
-But why me?
-You are really beautiful
-But there are lots of beautiful girls here in Mostar!
-No, no
...[silencio]
-Can I touch you?
-Of course not! - Y le miré con cara incrédula. Ese fue otro momento en el
que mi cara, más que una cara, debió ser una caricatura.
En ese momento, si antes ya no estaban claras sus intenciones, tomé
clara conciencia de la situación en la que estaba. Quizás te preguntes, ¿por qué
no te levantastes y te fuistes dentro del colegio y punto? Sinceramente, creo
que fue simple y llana curiosidad. No sení miedo ni sensación de peligro. Aquel
chico era tan poca cosa que con una hostia mía lo hubiera podido mandar a la
otra punta de la plaza. Además, estoy prácticamente segura de que iba
drogado.
Parece absurdo, pero en aquel momento sentí pena. Mucha pena. Por él.
Pena por un chico que posiblemente haya crecido sin amor, desamparado
en las garras de un país como Bosnia, mendigando cariño y placer sexual por las
esquinas, calles, plazas... En aquel momento también sentí pena por el mundo.
Qué degradada sociedad la nuestra. O dicho de otra forma... qué degradados
principios los de aquellos que todo tienen.
Me pregunté si en algún momento iba a ser capaz de alargar el brazo y
intentar tocarme. No lo hizo.
Después de otro silencio comenzó a preguntarme algo parecido a: "Do you
have ____ between your legs?" Lo entendí en el primer momento, pero me hice la
tonta. La palabra que falta no la recuerdo. Tampoco la entendí. No sé si porque
la decía en bosnio, decía algo incorrecto, o porque la traducción de clítoris no
se parece a la palabra en Español. Tampoco la he buscado al diccionario desde
ayer, la cuestión es que al final acabó preguntando, haciendo gestos también:
"Do you cut... it?
-Oh, my god! Nooo!!! - Mi cara ahí ya hubiera podido ganar un premio.
Otra vez lo mismo... sin tiempo para nada!! Ahora te escribo después de la
presentación de lo que serán los project weeks y la primera clase de Japonés. Un
sábado a las 12 en el laboratorio de física (no tengo clase).
A ver si te lo acabo de contar de una vez por todas.
Entonces dijo algo como: "I don't want to violate you cause you are so
pretty and I want to be with you"
Ya no me acuerdo de lo que dije, o lo que dijo. Sólo sé que le iba dando
largas educadamente.
Al final me levanté con la excusa de que tenía que ir a clase.
A eso le sigue cuando vi a Georg and that...
¿Sabes que es lo más curioso de todo? Que no se me va de la cabeza el
libro de tapa dura blanca y letras en cirílico (creo), que llevaba entre
las manos. Mi cabeza no para de darle vueltas a lo que estaría leyendo esa alma
en pena.
Aventuras increíbles, crudas realidades, historia, un cuento de
niños....??
O simplemente un libro que encontró por ahí, recogió, y planeó hacer algo
de dinero con él
para pagarse el pan que ayer no comió.
Ya nunca lo sabré.
O quizás sí. Mostar tampoco es tan grande.""
dilluns, 19 de novembre del 2007
Després de tant i tant de temps sense escriure una nova entrada, ací em teniu.
Com que no tinc Internet, no coincideix l’hora que us apareix ací amb la que ara tinc: 0:54 diumenge ja.
Estan mirant una peli a la casa de la house mum, però com que a mi encara em costa prou entendre les pelis en anglès, que no tenia massa bona pinta, i que tenia molta feina, me n’he anat cap a la meua planta amb la intenció de fer l’anàlisi d’Edipo Rey per a castellà.
Però oh, sorpresa, m’he trobat Valon (Kosovo) a la common room, i hem estat mirant algunes fotos d’aquest curs, i algunes de l’any passat. Aixina que, ja que tenia l’ordinador encés, he decidit escriure aquest post.
Hui hem tingut una altra festa, a part de la comunista d’ahir (http://www.fotolog.com/adonat/35030818). Aquesta vegada dels anys 50. M’han planxat el monyo, m’han pintat, m’han dixat alguna roba i, com no, tacons. But in my opinion, it is really exausting to be so girly.
Vamos, que no n’hi ha ni punt de comparació entre com vaig arribar a casa divendres (foto a l’enllaç d’abans) i com anava hui! xD Feia temps que no escoltava música dels 50, me pareix que ara igual estaré una temporada escoltant-ho.
I ara, com a la presentació d’anglès que ens ha costat 4 hores de fer, us ficaré els últims events més importants en bullet points:
·Política: si bé he estat últimament una mica perduda o, més que perduda, fent-me tantes preguntes que no sabia contestar a res, ara tinc prou clar que sóc anarquista. Pot ser influència el fet que vaig estar llegint una mica l’altre dia per a la written task d’anglès d’aquest first term.
·Roma Neretva: el divendres després de classe vam començar ja amb els xiquets. Great, incredible, brilliant. En resumides comptes, vam representar l’obra dels tres porquets (jo era el mitjà, que es passava tot el dia tocant la guitarra i no fotia res, aixina que va montar una casa de cartolina), vam tocar algunes cançons a la gutiarra, i després els xiquets van eixir a cantar algunes cançons que se sabien.
Un home que hi havia, que crec que és el germà gran d’algun dels xiquets, no estic segura, va demanar-me permís per agarrar la guitarra, la va girar, i va començar a percutir i a cantar cançons d’estil aràbic. Ei, increïble. Més encara quan n’hi ha canalla al voltant corrent entre taules, i dues xiquetes ballant en Seijla la dança del ventre, o quelcom paregut. El pròxim dia, si ve, li demanaré que m’ensenye una mica.
I després anar-se’n. Eixir de Karasevic. Fosc i un vent que et fa trontollar. I els xiquets caminant en direcció contrària a la teua. I la llum dels seus ulls, que es mereix molt més que el que la societat els té preparat.
·Temps: si amics, el temps és el meu gran dilema. I perquè serà que el cap de setmana que més coses té (opertura roma neretva, festa comunista, festa dels 50, demà matí flea market (segona ma) i rugby; és el que més feina tinc???? Estudiar economia, enorme redacció de castellà, redacció de teatre, dos redaccions d’anglès, preparar les presentacions d’anglès, pensar en possible lazzis per al meu personatge en la obra de teatre, milions d’exercisis de matemàtiques i un physics report.
·Ja he penjat el poster que em vaig comprar a Sarajevo quan vam anar a vore Andersen’s dream (de la companyia nòrdica Odin Teatret) i el suro a la paret de l’habitació.
·Esta setmana vull començar a ser més sana en qüestions de menjar, que menjo molt a deshora, no cuido horaris alimentaris, i estic menjant massa xocolata. N’hi ha gent que es queixa que està engordant massa ací, que ja té lo mínim 3 mitxelins a la panxa. A mi me dóna igual, com que només n’estic criant un... però ai lo majo que és, no l’havia vist tan gran en ma vida!
I començo a trobar el meu lloc, almenys una miqueta més.
Les persones es van fent més properes i tangibles.
I la paraula amistat deixa de sonar extranya.
Per mi fa sol, tot i el mal temps.
Per cert, que boniques que es veuen les muntanyes nevades!
P.D. dilluns dues de la matinada
A què no sabeu que m’ha passat? Que com sempre ho deixo tot per última hora, estava fent feina ara a les tantes de la nit i…
No puc entrar a la meua planta perquè han rodat la clan i a mi se m’ha oblidat a l’habitació! Aixina que res, em tocarà dormir al sofà del ground floor.
Demà necessitaré un café.
Com que no tinc Internet, no coincideix l’hora que us apareix ací amb la que ara tinc: 0:54 diumenge ja.
Estan mirant una peli a la casa de la house mum, però com que a mi encara em costa prou entendre les pelis en anglès, que no tenia massa bona pinta, i que tenia molta feina, me n’he anat cap a la meua planta amb la intenció de fer l’anàlisi d’Edipo Rey per a castellà.
Però oh, sorpresa, m’he trobat Valon (Kosovo) a la common room, i hem estat mirant algunes fotos d’aquest curs, i algunes de l’any passat. Aixina que, ja que tenia l’ordinador encés, he decidit escriure aquest post.
Hui hem tingut una altra festa, a part de la comunista d’ahir (http://www.fotolog.com/adonat/35030818). Aquesta vegada dels anys 50. M’han planxat el monyo, m’han pintat, m’han dixat alguna roba i, com no, tacons. But in my opinion, it is really exausting to be so girly.
Vamos, que no n’hi ha ni punt de comparació entre com vaig arribar a casa divendres (foto a l’enllaç d’abans) i com anava hui! xD Feia temps que no escoltava música dels 50, me pareix que ara igual estaré una temporada escoltant-ho.
I ara, com a la presentació d’anglès que ens ha costat 4 hores de fer, us ficaré els últims events més importants en bullet points:
·Política: si bé he estat últimament una mica perduda o, més que perduda, fent-me tantes preguntes que no sabia contestar a res, ara tinc prou clar que sóc anarquista. Pot ser influència el fet que vaig estar llegint una mica l’altre dia per a la written task d’anglès d’aquest first term.
·Roma Neretva: el divendres després de classe vam començar ja amb els xiquets. Great, incredible, brilliant. En resumides comptes, vam representar l’obra dels tres porquets (jo era el mitjà, que es passava tot el dia tocant la guitarra i no fotia res, aixina que va montar una casa de cartolina), vam tocar algunes cançons a la gutiarra, i després els xiquets van eixir a cantar algunes cançons que se sabien.
Un home que hi havia, que crec que és el germà gran d’algun dels xiquets, no estic segura, va demanar-me permís per agarrar la guitarra, la va girar, i va començar a percutir i a cantar cançons d’estil aràbic. Ei, increïble. Més encara quan n’hi ha canalla al voltant corrent entre taules, i dues xiquetes ballant en Seijla la dança del ventre, o quelcom paregut. El pròxim dia, si ve, li demanaré que m’ensenye una mica.
I després anar-se’n. Eixir de Karasevic. Fosc i un vent que et fa trontollar. I els xiquets caminant en direcció contrària a la teua. I la llum dels seus ulls, que es mereix molt més que el que la societat els té preparat.
·Temps: si amics, el temps és el meu gran dilema. I perquè serà que el cap de setmana que més coses té (opertura roma neretva, festa comunista, festa dels 50, demà matí flea market (segona ma) i rugby; és el que més feina tinc???? Estudiar economia, enorme redacció de castellà, redacció de teatre, dos redaccions d’anglès, preparar les presentacions d’anglès, pensar en possible lazzis per al meu personatge en la obra de teatre, milions d’exercisis de matemàtiques i un physics report.
·Ja he penjat el poster que em vaig comprar a Sarajevo quan vam anar a vore Andersen’s dream (de la companyia nòrdica Odin Teatret) i el suro a la paret de l’habitació.
·Esta setmana vull començar a ser més sana en qüestions de menjar, que menjo molt a deshora, no cuido horaris alimentaris, i estic menjant massa xocolata. N’hi ha gent que es queixa que està engordant massa ací, que ja té lo mínim 3 mitxelins a la panxa. A mi me dóna igual, com que només n’estic criant un... però ai lo majo que és, no l’havia vist tan gran en ma vida!
I començo a trobar el meu lloc, almenys una miqueta més.
Les persones es van fent més properes i tangibles.
I la paraula amistat deixa de sonar extranya.
Per mi fa sol, tot i el mal temps.
Per cert, que boniques que es veuen les muntanyes nevades!
P.D. dilluns dues de la matinada
A què no sabeu que m’ha passat? Que com sempre ho deixo tot per última hora, estava fent feina ara a les tantes de la nit i…
No puc entrar a la meua planta perquè han rodat la clan i a mi se m’ha oblidat a l’habitació! Aixina que res, em tocarà dormir al sofà del ground floor.
Demà necessitaré un café.
dissabte, 10 de novembre del 2007
Theatre workshop
Mentre escric aquestes línies estic a l’autobús.
Hui, suposadament, havíem de fer un workshop de teatre a Tuzla.
No ha vingut ningú. Mala organització. Però que havíem de fer, si la xica del cole que és d’aquesta ciutat, cada vegada que Danielle (la professora de teatre) li preguntava, contestava que tot anava bé, que vindria gent de totes parts de la ciutat.
Però bé, no disposats a perdre el matí, ni la sala-teatre que havíem llogat (500km =250€) ens hem posat a fer quelcom.
El primer exercici que hem fet, quan encara pensàvem que vindria gent, només que una hora més tard, ha sigut representar un conte en diferents escenes congelades.
Caputxeta vermella.
En algunes escenes ens demanava que férem caricatura dels personatges que hi havia, d’altres, per exemple, exagerar la personalitat perversa del llop quan aquest es fa passar per un amable animal del bosc.
Una vegada fet açò, hem tornat a reproduir les escenes una a una. I quin era l’objectiu? Un de molt bo!: alguna de les persones que no formava part de l’escena, donava una explicació del significat com si fora l’artista que l’haguera modelat. Hem tingut des de l’evolució de la maternitat des segles fa, fins hipocresies capitalistes i embolics amorosos. Realment interessant i sorprenent!
Després d’això, en vore que ja era més que evident que no anava a vindre ningú, ens hem posat a fer diferents exercicis de calentament i complicitat.
Per a la meua sorpresa, Danielle m’ha demanat si podia encendre el portàtil per gastar la traducció del poema que ahir a l’autobús em va ajudar a corregir. El poema en qüestió el podeu trobar en versió original ací al blog i també al fotolog, és l’espècie de carta-poema que em vaig escriure a mi mateixa.
I que n’heu fet, del poema? Segur que us pregunteu. Doncs bé, primer els l’ha fet llegir a la resta del grup, i apuntar en un paper el fragment en el que més s’havien quedat.
A partir d’ahí, diferents escenes i exercicis que han anat establint vincles amb aquestes parts del poema. Assegudes a cadires observant el públic buit, canviant de postura cada cert nombre, després el mateix com si quelcom ens estaguera impedint els moviments durant un breu segon. Push. Pull. Go. Come.
Actuar com a xiquets, i després com a xiquets que es comporten com si foren grans, i després com a grans que es comporten com xiquets. I caminar damunt de cadires com si foren les roques d’un riu, mentres està plovent, i arribar a l’última cadira i veure el paisatge més meravellós que pugues imaginar, i saltar com si volares, i go go! I quan t’allunyes de l’eixida i arribes cap al final I’m coming! I Adela que va caminant cantant I’m singing in the rain i es para per a dir “Sing! Sing yourself, even better if it rains!” I Serena que quan puja a la primera cadira i es dóna compte que està plovent, diu porca miseria en eixe accent italià tan genial; i jo que dic mecason l’hòstia puta, i m’arromango els camals del pantaló mentres m’intento tapar amb la camiseta per no banyar-me tant.
I després del foc a la muntanya i jocs de xiquets entre grans, dir-li a Erna: “to hide is bitter” perquè s’ha estat amagant de nit al bosc, i estàvem totes preocupades. I que ella s’enfade, i començar una guerra de llimes on totes anem caent al terra, com aquelles persones que es cauen del tren de la vida pel pes de les amargors que van amagant amb el pas dels dies i dels anys.
Sentir-se més a gust amb el teatre dia a dia, i mentre caminem cap al centre per menjar quelcom abans de les llargues hores de viatge que ens esperen, anar cabilant de fer el mateix taller de teatre que es suposava que anàvem a fer ací, quan tornes a Castelló. Mirar algun espai i fer-lo algun dia, però també anar a Gransi o al penyagolosa i preguntar si els avellís fer alguna cosa aixina, encara que només siguen alguns exercisis durant una hora. I, si estan amb eixes de perdre hores de classe, proposar de fer-ho a l’hora d’anglés, per això de fer el taller en anglés.
Realment estic completament convençuda de que ho faré.
I ací us deixo per hui, que hem arribat a Sarajevo, a vore si arribem a temps per agarrar el tren en compte de l’autobús.
Demà... hiking!
I qui trobarà temps per llegir Edipo Rey una altra vegada, estudiar economia, contestar 2 cartes, fer el physics report, escriure al theatre journal, elegir el personatge que vull representar de comedia dell’arte, llegir texts d’anarquisme per al written task d’anglés, preparar les classes de spanish for beginners, socialitzar i, com no, ordenar l’habitació?
Mai ho sabrem!
Hui, suposadament, havíem de fer un workshop de teatre a Tuzla.
No ha vingut ningú. Mala organització. Però que havíem de fer, si la xica del cole que és d’aquesta ciutat, cada vegada que Danielle (la professora de teatre) li preguntava, contestava que tot anava bé, que vindria gent de totes parts de la ciutat.
Però bé, no disposats a perdre el matí, ni la sala-teatre que havíem llogat (500km =250€) ens hem posat a fer quelcom.
El primer exercici que hem fet, quan encara pensàvem que vindria gent, només que una hora més tard, ha sigut representar un conte en diferents escenes congelades.
Caputxeta vermella.
En algunes escenes ens demanava que férem caricatura dels personatges que hi havia, d’altres, per exemple, exagerar la personalitat perversa del llop quan aquest es fa passar per un amable animal del bosc.
Una vegada fet açò, hem tornat a reproduir les escenes una a una. I quin era l’objectiu? Un de molt bo!: alguna de les persones que no formava part de l’escena, donava una explicació del significat com si fora l’artista que l’haguera modelat. Hem tingut des de l’evolució de la maternitat des segles fa, fins hipocresies capitalistes i embolics amorosos. Realment interessant i sorprenent!
Després d’això, en vore que ja era més que evident que no anava a vindre ningú, ens hem posat a fer diferents exercicis de calentament i complicitat.
Per a la meua sorpresa, Danielle m’ha demanat si podia encendre el portàtil per gastar la traducció del poema que ahir a l’autobús em va ajudar a corregir. El poema en qüestió el podeu trobar en versió original ací al blog i també al fotolog, és l’espècie de carta-poema que em vaig escriure a mi mateixa.
I que n’heu fet, del poema? Segur que us pregunteu. Doncs bé, primer els l’ha fet llegir a la resta del grup, i apuntar en un paper el fragment en el que més s’havien quedat.
“At the end
Happiness is not a state
But a constant
flow of expiriences
Of going and coming
Of coming and going”
“Going, coming, going
To grow up
To know
One step here and another
there”
“Sing, sing yourself
Even better if it
rains”
“To hide is bitter”
A partir d’ahí, diferents escenes i exercicis que han anat establint vincles amb aquestes parts del poema. Assegudes a cadires observant el públic buit, canviant de postura cada cert nombre, després el mateix com si quelcom ens estaguera impedint els moviments durant un breu segon. Push. Pull. Go. Come.
Actuar com a xiquets, i després com a xiquets que es comporten com si foren grans, i després com a grans que es comporten com xiquets. I caminar damunt de cadires com si foren les roques d’un riu, mentres està plovent, i arribar a l’última cadira i veure el paisatge més meravellós que pugues imaginar, i saltar com si volares, i go go! I quan t’allunyes de l’eixida i arribes cap al final I’m coming! I Adela que va caminant cantant I’m singing in the rain i es para per a dir “Sing! Sing yourself, even better if it rains!” I Serena que quan puja a la primera cadira i es dóna compte que està plovent, diu porca miseria en eixe accent italià tan genial; i jo que dic mecason l’hòstia puta, i m’arromango els camals del pantaló mentres m’intento tapar amb la camiseta per no banyar-me tant.
I després del foc a la muntanya i jocs de xiquets entre grans, dir-li a Erna: “to hide is bitter” perquè s’ha estat amagant de nit al bosc, i estàvem totes preocupades. I que ella s’enfade, i començar una guerra de llimes on totes anem caent al terra, com aquelles persones que es cauen del tren de la vida pel pes de les amargors que van amagant amb el pas dels dies i dels anys.
Sentir-se més a gust amb el teatre dia a dia, i mentre caminem cap al centre per menjar quelcom abans de les llargues hores de viatge que ens esperen, anar cabilant de fer el mateix taller de teatre que es suposava que anàvem a fer ací, quan tornes a Castelló. Mirar algun espai i fer-lo algun dia, però també anar a Gransi o al penyagolosa i preguntar si els avellís fer alguna cosa aixina, encara que només siguen alguns exercisis durant una hora. I, si estan amb eixes de perdre hores de classe, proposar de fer-ho a l’hora d’anglés, per això de fer el taller en anglés.
Realment estic completament convençuda de que ho faré.
I ací us deixo per hui, que hem arribat a Sarajevo, a vore si arribem a temps per agarrar el tren en compte de l’autobús.
Demà... hiking!
I qui trobarà temps per llegir Edipo Rey una altra vegada, estudiar economia, contestar 2 cartes, fer el physics report, escriure al theatre journal, elegir el personatge que vull representar de comedia dell’arte, llegir texts d’anarquisme per al written task d’anglés, preparar les classes de spanish for beginners, socialitzar i, com no, ordenar l’habitació?
Mai ho sabrem!
divendres, 9 de novembre del 2007
aah! no tinc temps ni per pensar!
Crec que us dec a tot una actualització, que tampoc serà massa llarga, més que res, per falta de temps.
Ai, el temps!
És quelcom que sempre em passa, almenys des que vaig arribar ací. Quan porto molt de temps fent moltes coses, necessito, ni que sigue un dia, de completa tranquil·litat, d'anar vagant per la residència sense massa que fer, pensant en tot i res, escrivint al diari, contestant una carta, llegint alguna cosa, tocant la guitarra...
de vegades un random trip (cap de setmana passat) té el mateix efecte equilibrador.
Hui estic ja a punt d'explotar. Isn't it so demanding to deal with:
-theatre journal
-estudiar economia
-preparatius del conference day
-presentació de budaisme pa la setmana que ve
-6 cartes que contestar que me pesen a la consciència
-ganes d'escriure
-no tocar la guitarra en molt de temps
-physics report
-english writen task
-resta de cas activities que no m'avellís nombrar
-formar part, en dos persones més, del enterteinment comitee en custo house
-spanish for beginners, i encara més, si va i la loca de mi, a sabentes de que és només ella la que portarà les susodites classes, perquè a Alberto això no li va, a sabentes d'això, va i monta no un, no! sinó 3 grups a la setmana (una hora cada). i apart de ixes 3 hores, lo que coste preparar les classes.
i a això, suma-li que des de les 7:30 d'aquest matí fins diumenge tarda/nit no tornaré a casa més que per a dormir de dissabte a diumenge.
però bé, encara que parega mentida, tinc ganes de les 10 hores o més en total d'autobús que haurem de fer per a anar i tornar a Tuzla (on anem a fer un workshop de teatre, basat en teatre del oprimit, sease, teatre com una ferramenta social)
com que no es pot fer massa a l'autobus, serà temps que tindré per pensar i interioritzar, per recarregar energia.
realment em fa falta
bé, no m'agrada gens el post, molt caòtic, sense explicar res bé, sense expressar-me com m'agradaria
però les preses i tot... aaah!
el pròxim en condicions
promesa!
Ai, el temps!
És quelcom que sempre em passa, almenys des que vaig arribar ací. Quan porto molt de temps fent moltes coses, necessito, ni que sigue un dia, de completa tranquil·litat, d'anar vagant per la residència sense massa que fer, pensant en tot i res, escrivint al diari, contestant una carta, llegint alguna cosa, tocant la guitarra...
de vegades un random trip (cap de setmana passat) té el mateix efecte equilibrador.
Hui estic ja a punt d'explotar. Isn't it so demanding to deal with:
-theatre journal
-estudiar economia
-preparatius del conference day
-presentació de budaisme pa la setmana que ve
-6 cartes que contestar que me pesen a la consciència
-ganes d'escriure
-no tocar la guitarra en molt de temps
-physics report
-english writen task
-resta de cas activities que no m'avellís nombrar
-formar part, en dos persones més, del enterteinment comitee en custo house
-spanish for beginners, i encara més, si va i la loca de mi, a sabentes de que és només ella la que portarà les susodites classes, perquè a Alberto això no li va, a sabentes d'això, va i monta no un, no! sinó 3 grups a la setmana (una hora cada). i apart de ixes 3 hores, lo que coste preparar les classes.
i a això, suma-li que des de les 7:30 d'aquest matí fins diumenge tarda/nit no tornaré a casa més que per a dormir de dissabte a diumenge.
però bé, encara que parega mentida, tinc ganes de les 10 hores o més en total d'autobús que haurem de fer per a anar i tornar a Tuzla (on anem a fer un workshop de teatre, basat en teatre del oprimit, sease, teatre com una ferramenta social)
com que no es pot fer massa a l'autobus, serà temps que tindré per pensar i interioritzar, per recarregar energia.
realment em fa falta
bé, no m'agrada gens el post, molt caòtic, sense explicar res bé, sense expressar-me com m'agradaria
però les preses i tot... aaah!
el pròxim en condicions
promesa!
dijous, 1 de novembre del 2007
Oriol's blog
"En resum, que el nou papa té tantes ganes de fer sants com l'anterior. I a més no se n'amaga en absolut, ni amaga les seues inclinacions ni les seues mostres de voler dur a l'església més enrere que fa 50 anys. El setge que des de la santa seu es fa a cada intent de progrés siga on siga no deixa pensar, per enlloc, que algun dia es puguen posar d'acord aquests religiosos amb la gent del carrer.
Llavors em pregunto, quin dret té a decidir aquella gent que mai ha tingut el perill d'agafar la SIDA (bé, uns pocs potser si, però normalment els nens no la tenen) que ningú pot utilitzar preservatiu? Quin dret té a decidir una persona que mai ha tingut fills que ningu pot avortar, encara que la vida que li espere a aquest fill siga un martiri? Quin dret té algu que ha reprimit els seus instints de manera totalment antinatural a dir que el que faci una parella d'homosexuals és antinatural?
...
Aquest cop ho han fet en forma de beatificació massiva. Ja fa temps crec recordar que en van fer una de massiva de set persones, ara en son 498 i crec que té alguna intenció. I també em fa pensar quines són les raons que porten a pensar que alguna persona és santa. Ells diuen que l'amor a Déu, més concretament el martiri per amor a Déu. No pretenc defensar el que van fer els republicans cremant esglésies a tort i a dret, però si amor a Déu és agafar un fusil i posar-se al costat dels nacionals, i martiri és morir després d'atacar, no crec que aquesta gent siga santa. A més, si la intenció del Vaticà no fóra lloar l'actuació feixista d'aquells capellans, hagueren inclòs els martiris de capellans republicans, que també existien (el clàssic cura rojo) i ho hagueren escampat als quatre vents. Però no, en comptes daixò posen a gran quantitat de morts a mans de republicans, cosa que al cap i a la fi només fa que pensar que els sants són els que s'oposen al comunisme, anarquisme o qualsevol avenç social."
http://criticainformativa.blogspot.com/2007/10/sants.html
Perquè penso que us pot agradar.
Sempre he pensat que és una persona en les idees molt clares.
Mai em cansaria de parlar en ell, tot i que he d'admetre que, per òbvies circumstàncies (carència de temps, qui llegiu ací i al fotolog ja ho sabreu), fa temps que no ho faig com caldria!
P.D. pareix mentira que la spanish room puga arribar a ser un lloc tranquil.
Llavors em pregunto, quin dret té a decidir aquella gent que mai ha tingut el perill d'agafar la SIDA (bé, uns pocs potser si, però normalment els nens no la tenen) que ningú pot utilitzar preservatiu? Quin dret té a decidir una persona que mai ha tingut fills que ningu pot avortar, encara que la vida que li espere a aquest fill siga un martiri? Quin dret té algu que ha reprimit els seus instints de manera totalment antinatural a dir que el que faci una parella d'homosexuals és antinatural?
...
Aquest cop ho han fet en forma de beatificació massiva. Ja fa temps crec recordar que en van fer una de massiva de set persones, ara en son 498 i crec que té alguna intenció. I també em fa pensar quines són les raons que porten a pensar que alguna persona és santa. Ells diuen que l'amor a Déu, més concretament el martiri per amor a Déu. No pretenc defensar el que van fer els republicans cremant esglésies a tort i a dret, però si amor a Déu és agafar un fusil i posar-se al costat dels nacionals, i martiri és morir després d'atacar, no crec que aquesta gent siga santa. A més, si la intenció del Vaticà no fóra lloar l'actuació feixista d'aquells capellans, hagueren inclòs els martiris de capellans republicans, que també existien (el clàssic cura rojo) i ho hagueren escampat als quatre vents. Però no, en comptes daixò posen a gran quantitat de morts a mans de republicans, cosa que al cap i a la fi només fa que pensar que els sants són els que s'oposen al comunisme, anarquisme o qualsevol avenç social."
http://criticainformativa.blogspot.com/2007/10/sants.html
Perquè penso que us pot agradar.
Sempre he pensat que és una persona en les idees molt clares.
Mai em cansaria de parlar en ell, tot i que he d'admetre que, per òbvies circumstàncies (carència de temps, qui llegiu ací i al fotolog ja ho sabreu), fa temps que no ho faig com caldria!
P.D. pareix mentira que la spanish room puga arribar a ser un lloc tranquil.
dilluns, 22 d’octubre del 2007
Mines antipersona
Sí, mines antipersona.
No recordo les mines que queden per desenterrar però es desconeix la situació d'un 40% d'elles, i un 30% estan encara actives.
No tinc paraules per expressar el que es sent quan, un dilluns després de dinar, en una sessió del Global Awareness, un home t'explica els diferents tipus de mines que existeixen i els seus efectes.
És tan irreal, i a la vegada tan tangible.
Quasi mil persones hauran mort a Bosnia, després dela guerra, per xafar una mina.
I imatges, per si l'home no era prou explícit.
L'any passat uns xiquets van estar jugant amb una mina que te forma de bat de beisbol, ara no recorde el nom, davant de sons pares, d'altra gent... ningú la reconegué. Al cap d'un mes, els xiquets varen passar a ser pols a l'aire.
Pum! Suddenly disappeared.
Fa un temps, unes xiquetes jugaven, i una, valenta com ella sola, els volia demostrar com encara que saltaren damunt d'una mina anti-tancs, no passava res.
Aire esmeralda
mort sense cos i sense silenci a l'ànima.
Fa uns anys una dona morí a l'aixafar una mina quan anava pel camp amb el ramat.
Passà el dia.
I al matí següent...
el seu oncle reseguia el mateix camí, com era de costum.
Li preguntaren si no tenia por...
"he de donar de menjar a les meues ovelles, això és tot".
Així de senzill
així de cruel.
Això és tot, en algunes parts del món.
No us preocupeu per mi, seguiré atentament les instruccions:
-No anar per carreteres ni camins que fa anys que no es transiten
-No traspassar terrenys acotats amb la senyal "mines"
-No arrimar-se a cases abandonades ni edificis ruinosos
-No agarrar res de terra que no se t'hage caigut a tu
-No intentar desactivar-les
-No tocar-les, baix cap concepte
-No pensar, no em passarà a mi
...
En cas de trobar-te en un camp minat
-No moure's
-No tocar res
-Que no cundisca el pànic.
-Cridar demanant auxili.
I m'ha fet recordar l'últim hiking, mentre baixàvem una pendent, quan Velid dia: "No se n'aneu del camí, tenim mines al voltant" o, a dalt d'una muntanya: "espera, no entres a ixe bosc, sé que en el que hi ha prop de la casa rural no n'hi ha, però no estic segur d'aquest".
I pensar que per una tonteria
per una estúpida broma
pots acabar sent pols del món.
Què no està malament, tots ho acabem sent en el seu dia
però no corre presa
almenys de moment.
No sé si en això hauré pogut transmetre, ni que siga minimament, el que es pot arribar a sentir trobant-te, de sobte, en la spanish room, escoltant això. Sabent que no és només una xarrada a un institut o una ONG, que no és una broma, que no és quelcom que analitzar en una presentació d'afers humanitaris...
és la seguretat de la teua pròpia vida. És prestar atenció, no perquè ho trobes interessant i de coneixement general sobre afers de pau i guerra, sinó perquè ho tens al costat de casa. Quan decideixes apuntar-te a alguna activitat d'outdoors o anar d'excursió per qualsevol motiu.
No recordo les mines que queden per desenterrar però es desconeix la situació d'un 40% d'elles, i un 30% estan encara actives.
No tinc paraules per expressar el que es sent quan, un dilluns després de dinar, en una sessió del Global Awareness, un home t'explica els diferents tipus de mines que existeixen i els seus efectes.
És tan irreal, i a la vegada tan tangible.
Quasi mil persones hauran mort a Bosnia, després dela guerra, per xafar una mina.
I imatges, per si l'home no era prou explícit.
L'any passat uns xiquets van estar jugant amb una mina que te forma de bat de beisbol, ara no recorde el nom, davant de sons pares, d'altra gent... ningú la reconegué. Al cap d'un mes, els xiquets varen passar a ser pols a l'aire.
Pum! Suddenly disappeared.
Fa un temps, unes xiquetes jugaven, i una, valenta com ella sola, els volia demostrar com encara que saltaren damunt d'una mina anti-tancs, no passava res.
Aire esmeralda
mort sense cos i sense silenci a l'ànima.
Fa uns anys una dona morí a l'aixafar una mina quan anava pel camp amb el ramat.
Passà el dia.
I al matí següent...
el seu oncle reseguia el mateix camí, com era de costum.
Li preguntaren si no tenia por...
"he de donar de menjar a les meues ovelles, això és tot".
Així de senzill
així de cruel.
Això és tot, en algunes parts del món.
No us preocupeu per mi, seguiré atentament les instruccions:
-No anar per carreteres ni camins que fa anys que no es transiten
-No traspassar terrenys acotats amb la senyal "mines"
-No arrimar-se a cases abandonades ni edificis ruinosos
-No agarrar res de terra que no se t'hage caigut a tu
-No intentar desactivar-les
-No tocar-les, baix cap concepte
-No pensar, no em passarà a mi
...
En cas de trobar-te en un camp minat
-No moure's
-No tocar res
-Que no cundisca el pànic.
-Cridar demanant auxili.
I m'ha fet recordar l'últim hiking, mentre baixàvem una pendent, quan Velid dia: "No se n'aneu del camí, tenim mines al voltant" o, a dalt d'una muntanya: "espera, no entres a ixe bosc, sé que en el que hi ha prop de la casa rural no n'hi ha, però no estic segur d'aquest".
I pensar que per una tonteria
per una estúpida broma
pots acabar sent pols del món.
Què no està malament, tots ho acabem sent en el seu dia
però no corre presa
almenys de moment.
No sé si en això hauré pogut transmetre, ni que siga minimament, el que es pot arribar a sentir trobant-te, de sobte, en la spanish room, escoltant això. Sabent que no és només una xarrada a un institut o una ONG, que no és una broma, que no és quelcom que analitzar en una presentació d'afers humanitaris...
és la seguretat de la teua pròpia vida. És prestar atenció, no perquè ho trobes interessant i de coneixement general sobre afers de pau i guerra, sinó perquè ho tens al costat de casa. Quan decideixes apuntar-te a alguna activitat d'outdoors o anar d'excursió per qualsevol motiu.
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Carta del Subcomandante Marcos a Eduardo Galeano
2 de mayo de 1995
"Me enseñó el Viejo Antonio que uno es tan grande como el enemigo que escoge para luchar, y que uno es tan pequeño como grande el miedo que se tenga. "Elige un enemigo grande y esto te obligará a crecer para poder enfrentarlo. Achica tu miedo porque, si él crece, tú te harás pequeño", me dijo el Viejo Antonio una tarde de mayo y lluvia, en esa hora en que reinan el tabaco y la palabra.
El gobierno le teme al pueblo de México, por eso tiene tantos soldados y policías. Tiene un miedo muy grande. En consecuencia, es muy pequeño. Nosotros le tenemos miedo al olvido, al que hemos ido achicando a fuerza de dolor y sangre. Somos, por tanto, grandes.
Cuéntelo usted en algún escrito. Ponga que se lo contó el Viejo Antonio. Todos hemos tenido, alguna vez, un Viejo Antonio. Pero si usted no lo tuvo, yo le presto el mío por esta vez.
Cuente usted que los indígenas de sureste mexicano achican su miedo para hacerse grandes, y escogen enemigos descomunales para obligarse a crecer y ser mejores.
Esa es la idea, estoy seguro que usted encontrará mejores palabras para contarlo. Escoja usted una noche de lluvia, relámpagos y viento. Verá cómo el cuento sale así nomás, como un dibujito que se pone a bailar y a dar calor a los corazones que para eso son los bailes y los corazones.
Vale. Salud y un muñequito sonriente, como ésos con los que firma.
Desde las montañas del Sureste Mexicano."
Subcomandante Insurgente Marcos
Carta completa: http://sololiteratura.com/gal/cartamarcos2mayo95.htm
"Me enseñó el Viejo Antonio que uno es tan grande como el enemigo que escoge para luchar, y que uno es tan pequeño como grande el miedo que se tenga. "Elige un enemigo grande y esto te obligará a crecer para poder enfrentarlo. Achica tu miedo porque, si él crece, tú te harás pequeño", me dijo el Viejo Antonio una tarde de mayo y lluvia, en esa hora en que reinan el tabaco y la palabra.
El gobierno le teme al pueblo de México, por eso tiene tantos soldados y policías. Tiene un miedo muy grande. En consecuencia, es muy pequeño. Nosotros le tenemos miedo al olvido, al que hemos ido achicando a fuerza de dolor y sangre. Somos, por tanto, grandes.
Cuéntelo usted en algún escrito. Ponga que se lo contó el Viejo Antonio. Todos hemos tenido, alguna vez, un Viejo Antonio. Pero si usted no lo tuvo, yo le presto el mío por esta vez.
Cuente usted que los indígenas de sureste mexicano achican su miedo para hacerse grandes, y escogen enemigos descomunales para obligarse a crecer y ser mejores.
Esa es la idea, estoy seguro que usted encontrará mejores palabras para contarlo. Escoja usted una noche de lluvia, relámpagos y viento. Verá cómo el cuento sale así nomás, como un dibujito que se pone a bailar y a dar calor a los corazones que para eso son los bailes y los corazones.
Vale. Salud y un muñequito sonriente, como ésos con los que firma.
Desde las montañas del Sureste Mexicano."
Subcomandante Insurgente Marcos
Carta completa: http://sololiteratura.com/gal/cartamarcos2mayo95.htm
dilluns, 15 d’octubre del 2007
De res i de tot.
He estat a Montenegro pel Bajram. A Budva.
Massa turística, al casc antic cada porta era una tenda, però un mar i una muntanya... quant de verd!
I a que no sabeu que? Em vaig trobar una toalla amb el burro català i la quatribarrada a les puntes... me va fer tanta gràcia que me la vaig comprar! A més em feia falta una toalla que no fora la d'aseo.
El dissabte vaig anar a una discoteca. Deu meu, no dic que d'eixa aigua no veuré, perquè se que per algun motiu o un altre tornaré a entrar en una, però odie les discoteques.
No se que li troba la gent de divertit estar-se fumant i beven vi o cervesa (que damunt te peguen la clavà, on estiga la cervesa d'Abrasevic) de peu, al voltant d'unes tauletes redones cutres, mirant el dj o en el seu defecte, la dona que se va posar a cantar cançons impossibles de diferenciar.
No us perdeu res de no escoltar el turbofolk que escolten ací, és realment horrorós. Com un tipo de màquina, però damunt s'atrevixen a dir que te algo de folk.
L'únic moment que va valdre la pena és quan Ruth i jo ens vam posar a gravar-nos fent passes de ball estúpides (demà que tinc hores lliures intentare pujar-ho al youtube).
Anit em vaig gitar a les 4, sense fer res en realitat. M'he alçat a les 9 i algo perquè volia aprofitar el dia. He intentat fer quelcom de deures, només he aconseguit fer matemàtiques (que damunt són deures pa l'última classe abans del cap de setmana, a la que no vaig anar pq me pensava que el professor no estava, conque crec que ja hem començat en logaritmes i jo no m'enrecorde de
res del que vaig donar!).
Però ha estat un mot bon matí. Tot i haver dormit només 5 hores, rebosava energia, aixina que he agarrat la guitarra de Niva i m'he posat a saltar en un llit de l'habitació de Yan Keim cantant bamba bamba! y guantanamera! i saltant més, i fent crits extranys. I poca cosa més.
A l'arribar a casa (perquè estava en la residència gran), m'he posat a ordenar una mica l'habitació i encara no he acabat. He posat la llavadora, ben plena, com m'agrada a mi. Que ací la gent molta boca, però fiquen la llavadora en només 4 camisetes. No tots, és clar.
I el de sempre, intentar fer feina, però res de profit.
Demà segurament en el house meeting començarem amb el entertainment comitee. Us preguntareu què és, doncs bé, un grup de persones que ens dedicarem a organitzar festes, events, dies de cuina internacional, nits poètiques, o el que se'ns passe pel cap; perquè ja està bé que diguen que a la Custo house no passa res interessant, ja voran ja!!
Avore si va enserio, perquè fa tres setmanes que haviem de fer una barbacoa... xD
Demà tinc test de física, i encara no he estudiat. Si bé és cert que ho he donat tot, estic fins els collons de problemes de velocitat.
.
.
On tinc el cap, acabe de tornar de doblegar la roba, que l'havia tret de la secadora i havia deixat el cabàs damunt del llit, o millor dit, damunt de la funda del portàtil i del xampu i de l'estoig i de la motxilla i de la toalla i d'uns llibres i del coixi i d'un poster que encara no he penjat...
Aquest post és una mica caòtic, però era per mantindre-vos una mica informats.
Estic bé
L'anglés millora.
Prompte escomençarem ja amb les CAS, tot i que això voldrà dir tindre encara moltíssim temps menys. Però realment les necessito ja!!
Ostres, també tinc examen de castellà...
De comentari poètic, i encara no acabe d'entendre massa cap dels dos poemes.
Aixina que després de dir de tot i de res (perquè només us he contat fets, no sentiments, i pq tot el que escriga serà res comparat en tot el que significa la vida ací), em despedisc amb una forta abraçada!
[Trequem els cristalls
a cops de puny si cal]
Massa turística, al casc antic cada porta era una tenda, però un mar i una muntanya... quant de verd!
I a que no sabeu que? Em vaig trobar una toalla amb el burro català i la quatribarrada a les puntes... me va fer tanta gràcia que me la vaig comprar! A més em feia falta una toalla que no fora la d'aseo.
El dissabte vaig anar a una discoteca. Deu meu, no dic que d'eixa aigua no veuré, perquè se que per algun motiu o un altre tornaré a entrar en una, però odie les discoteques.
No se que li troba la gent de divertit estar-se fumant i beven vi o cervesa (que damunt te peguen la clavà, on estiga la cervesa d'Abrasevic) de peu, al voltant d'unes tauletes redones cutres, mirant el dj o en el seu defecte, la dona que se va posar a cantar cançons impossibles de diferenciar.
No us perdeu res de no escoltar el turbofolk que escolten ací, és realment horrorós. Com un tipo de màquina, però damunt s'atrevixen a dir que te algo de folk.
L'únic moment que va valdre la pena és quan Ruth i jo ens vam posar a gravar-nos fent passes de ball estúpides (demà que tinc hores lliures intentare pujar-ho al youtube).
Anit em vaig gitar a les 4, sense fer res en realitat. M'he alçat a les 9 i algo perquè volia aprofitar el dia. He intentat fer quelcom de deures, només he aconseguit fer matemàtiques (que damunt són deures pa l'última classe abans del cap de setmana, a la que no vaig anar pq me pensava que el professor no estava, conque crec que ja hem començat en logaritmes i jo no m'enrecorde de
res del que vaig donar!).Però ha estat un mot bon matí. Tot i haver dormit només 5 hores, rebosava energia, aixina que he agarrat la guitarra de Niva i m'he posat a saltar en un llit de l'habitació de Yan Keim cantant bamba bamba! y guantanamera! i saltant més, i fent crits extranys. I poca cosa més.
A l'arribar a casa (perquè estava en la residència gran), m'he posat a ordenar una mica l'habitació i encara no he acabat. He posat la llavadora, ben plena, com m'agrada a mi. Que ací la gent molta boca, però fiquen la llavadora en només 4 camisetes. No tots, és clar.
I el de sempre, intentar fer feina, però res de profit.
Demà segurament en el house meeting començarem amb el entertainment comitee. Us preguntareu què és, doncs bé, un grup de persones que ens dedicarem a organitzar festes, events, dies de cuina internacional, nits poètiques, o el que se'ns passe pel cap; perquè ja està bé que diguen que a la Custo house no passa res interessant, ja voran ja!!
Avore si va enserio, perquè fa tres setmanes que haviem de fer una barbacoa... xD
Demà tinc test de física, i encara no he estudiat. Si bé és cert que ho he donat tot, estic fins els collons de problemes de velocitat.
.
.
On tinc el cap, acabe de tornar de doblegar la roba, que l'havia tret de la secadora i havia deixat el cabàs damunt del llit, o millor dit, damunt de la funda del portàtil i del xampu i de l'estoig i de la motxilla i de la toalla i d'uns llibres i del coixi i d'un poster que encara no he penjat...
Aquest post és una mica caòtic, però era per mantindre-vos una mica informats.
Estic bé
L'anglés millora.
Prompte escomençarem ja amb les CAS, tot i que això voldrà dir tindre encara moltíssim temps menys. Però realment les necessito ja!!
Ostres, també tinc examen de castellà...
De comentari poètic, i encara no acabe d'entendre massa cap dels dos poemes.
Aixina que després de dir de tot i de res (perquè només us he contat fets, no sentiments, i pq tot el que escriga serà res comparat en tot el que significa la vida ací), em despedisc amb una forta abraçada!
[Trequem els cristalls
a cops de puny si cal]
diumenge, 7 d’octubre del 2007
de poemes que s'escriuen quan, a les 9 del matí, no es té forces per fer l'anàsis literari d'un text en anglés
i és això, el que m'ha eixit de l'ànima en eixe moment
en 2 o 3 retocs d'alguna paraula mal escrita
i poca cosa més
Palabras remendadas
Ante suspiros decadentes
[Te las tragaste por no quererlas imperfectas?
O ni siquiera sabías que existían?]
Vuelve a empezar
Otra vez
Otra cosa.
Sabes que acabarla será un suplicio
Sabes que necesitas hacerla
(por ti, más que nada)
Pero
No sabes si tendrás la fuerza suficiente
Coraje, valentía…
¿Quien se inventó esa sarta de meniras?
Vomita, vomita lo que puedas
En un remolino que quizás te desequilibre más de lo previsto
Más de lo soportable
Pero aguanta, resiste… segueix sempre de peu
Que no hi ha frontera que no pugues esborrar amb la força del somriure
Amb la vida que et naix dels ulls
Com un torrent d’energia disposat a encaixar-ho tot.
Que no queden dies sino anys
I el lonely desapareix quan li arriba l’hora
I la llengua se’t deslligarà
Ja ho veuràs
I plora, si et fa falta
Que la vida no es un continu don’t worry be happy
Ni tu has d’alegrar-li-la als demés com a professió
(sino com a quelcom que t’agrada fer quan tens temps)
Dóna un gir a l’inrevés
Fes-te a tu mateixa com en negatiu
Deixa ja d’enviar tanta energia
Que tu també en necessites
Que tu també tens problemes que et fan mal
Però no per això els has d’amagar
Amagar és amarg
I la llimona només fa falta per la paella i la Coronita.
Ara ja saps que no sempre et replenes
Quan et buides de sal
Però no per això ho has de deixar de fer
I perdre l’oportunitat d’ensopegar en altres formes de veure el món
Per molt tristes que siguen.
Al cap i a la fi
La felicitat no és un estat
Sinò un continu fluxe d’experiències
D’anar i vindre
De vindre i anar
De conquerir objectius i crear-ne de nous i pulir-ne d’antics
Anar Vindre Anar
Créixer.
Conéixer.
Un pas ací i un enllà.
Aprendre que rectificar no és rebaixar-se
Ni de covards
Sinò d’intel·ligents
La vida gira i s’ha d’apendre a rodar
Tot i que la carretera estiga plena de bonys
(mira herbers, els ports… i com t’ho estimes!)
L’optimisme és la millor ferramenta
Sempre que es sàpiga gastar
No la forces, se’t pot trencar
O pitjor encara
Pots trencar allò que estaves reparant.
El pesimisme és natural.
No el negues.
O t’anirà al darrere,
Cercant-te fins a dins de les pedres
Que el cel et tira al damunt.
Canta, canta’t.
I si plou, millor.
No pergues les bones costums
Encara que no et donen bons resultats
Que et vigilo!
Llegeix, escriu, composa.
Fes esport (tot i que sabem,
Que això mai ha sigut una costum).
Observa com, si vius
(el que tu realment entens per viure)
al final t’és imposible evitar el somriure
i el vore la vida com quelcom meravellós
per moltes cabòries que et vinguen a rondar.
Que al final te les estimes, poc o menys,
Perquè si no no et rondaria ningú
Tot i que tampoc et fa falta que ho facen.
Mai t’ho ha fet, per molt que vulgueres pensar que si.
[Que fàcil ens enganyem
I desviem els problemes
Per a poder consolar-nos millor.]
I més coses que et diria
Però això de que sempre apareix la llum
Quan més feina tens
És realment tocapilotes.
Pero al cap i a la fi
Deu ser el teu mecanisme per tornar a intentar a començar
Ara amb més força, energia, perspectiva.
Però què passa si ja no tens temps?
Res bonica, a gitar-se tard fent feina
Que eixa, encara que no és bona
És una de les teues més grans costums.
[I ben certa, la costum.
Ací em teniu, a les once i mitja de la nit, que encara em queden els deures de castellà (m'ocuparan una hora aproximadament)... i perquè no faré lo de física i passaré d'estudiar economia.]
en 2 o 3 retocs d'alguna paraula mal escrita
i poca cosa més
Palabras remendadas
Ante suspiros decadentes
[Te las tragaste por no quererlas imperfectas?
O ni siquiera sabías que existían?]
Vuelve a empezar
Otra vez
Otra cosa.
Sabes que acabarla será un suplicio
Sabes que necesitas hacerla
(por ti, más que nada)
Pero
No sabes si tendrás la fuerza suficiente
Coraje, valentía…
¿Quien se inventó esa sarta de meniras?
Vomita, vomita lo que puedas
En un remolino que quizás te desequilibre más de lo previsto
Más de lo soportable
Pero aguanta, resiste… segueix sempre de peu
Que no hi ha frontera que no pugues esborrar amb la força del somriure
Amb la vida que et naix dels ulls
Com un torrent d’energia disposat a encaixar-ho tot.
Que no queden dies sino anys
I el lonely desapareix quan li arriba l’hora
I la llengua se’t deslligarà
Ja ho veuràs
I plora, si et fa falta
Que la vida no es un continu don’t worry be happy
Ni tu has d’alegrar-li-la als demés com a professió
(sino com a quelcom que t’agrada fer quan tens temps)
Dóna un gir a l’inrevés
Fes-te a tu mateixa com en negatiu
Deixa ja d’enviar tanta energia
Que tu també en necessites
Que tu també tens problemes que et fan mal
Però no per això els has d’amagar
Amagar és amarg
I la llimona només fa falta per la paella i la Coronita.
Ara ja saps que no sempre et replenes
Quan et buides de sal
Però no per això ho has de deixar de fer
I perdre l’oportunitat d’ensopegar en altres formes de veure el món
Per molt tristes que siguen.
Al cap i a la fi
La felicitat no és un estat
Sinò un continu fluxe d’experiències
D’anar i vindre
De vindre i anar
De conquerir objectius i crear-ne de nous i pulir-ne d’antics
Anar Vindre Anar
Créixer.
Conéixer.
Un pas ací i un enllà.
Aprendre que rectificar no és rebaixar-se
Ni de covards
Sinò d’intel·ligents
La vida gira i s’ha d’apendre a rodar
Tot i que la carretera estiga plena de bonys
(mira herbers, els ports… i com t’ho estimes!)
L’optimisme és la millor ferramenta
Sempre que es sàpiga gastar
No la forces, se’t pot trencar
O pitjor encara
Pots trencar allò que estaves reparant.
El pesimisme és natural.
No el negues.
O t’anirà al darrere,
Cercant-te fins a dins de les pedres
Que el cel et tira al damunt.
Canta, canta’t.
I si plou, millor.
No pergues les bones costums
Encara que no et donen bons resultats
Que et vigilo!
Llegeix, escriu, composa.
Fes esport (tot i que sabem,
Que això mai ha sigut una costum).
Observa com, si vius
(el que tu realment entens per viure)
al final t’és imposible evitar el somriure
i el vore la vida com quelcom meravellós
per moltes cabòries que et vinguen a rondar.
Que al final te les estimes, poc o menys,
Perquè si no no et rondaria ningú
Tot i que tampoc et fa falta que ho facen.
Mai t’ho ha fet, per molt que vulgueres pensar que si.
[Que fàcil ens enganyem
I desviem els problemes
Per a poder consolar-nos millor.]
I més coses que et diria
Però això de que sempre apareix la llum
Quan més feina tens
És realment tocapilotes.
Pero al cap i a la fi
Deu ser el teu mecanisme per tornar a intentar a començar
Ara amb més força, energia, perspectiva.
Però què passa si ja no tens temps?
Res bonica, a gitar-se tard fent feina
Que eixa, encara que no és bona
És una de les teues més grans costums.
[I ben certa, la costum.
Ací em teniu, a les once i mitja de la nit, que encara em queden els deures de castellà (m'ocuparan una hora aproximadament)... i perquè no faré lo de física i passaré d'estudiar economia.]
dissabte, 6 d’octubre del 2007
ç! àéèíóòú
Pot ser us pareix un títol absurd i sense cap mena de sentit.
Però és què, després de 4 setmanes, puc tornar a aferrar amb força els accents, però sobretot...
la ç trencada!!
Ja tenia por de començar a acostumar-me a escriure malament.
Un pare que ha arribat a les 6 i algo de la tarde. Un soparet complet, gelat i te per la ciutat vella.
Diuen que alegra una mica el dia!
Tot i que la maleta gran, en la majoria de les coses, l'hagen perduda pel camí. Espere que arribe.
Aquest dijous me'n vaig a Montenegro a casa de Jelena en Ruth (UK). I dissabte o diumenge igual anem cap a Sarajevo perquè molta gent fa intenció d'anar cap allí, i pot estar molt però que molt bé. Ja vorem al ritme dels dies.
Tinc dies tristos ultimament. Pot ser ser és això que diuen que explota quan te guardes massa amargors a dins.
Però ahir
a la fi
vaig plorar davant de gent
i em van abraçar com quan necessito que m'abracen quan ploro.
Això d'abraçar-se a soles... al cap del temps perd l'efecte.
Not alone, but still lonely.
I anglés A2, senzillament, m'està matant.
I a economia, l'altre dia, no em vaig enterar de res. Deu ser que això de pegar cabotaes no va massa bé quan tens classe.
Cartes!
A somriures i llàgrimes.
(oriol, on collons vas enviar la teua?)
[A friend come to see me in a dream. From far away. And I asked in the dream: "Did you come by photograph or train?" All photographs are a form of transport and an expression of absence.]
Però és què, després de 4 setmanes, puc tornar a aferrar amb força els accents, però sobretot...
la ç trencada!!
Ja tenia por de començar a acostumar-me a escriure malament.
Un pare que ha arribat a les 6 i algo de la tarde. Un soparet complet, gelat i te per la ciutat vella.
Diuen que alegra una mica el dia!
Tot i que la maleta gran, en la majoria de les coses, l'hagen perduda pel camí. Espere que arribe.
Aquest dijous me'n vaig a Montenegro a casa de Jelena en Ruth (UK). I dissabte o diumenge igual anem cap a Sarajevo perquè molta gent fa intenció d'anar cap allí, i pot estar molt però que molt bé. Ja vorem al ritme dels dies.
Tinc dies tristos ultimament. Pot ser ser és això que diuen que explota quan te guardes massa amargors a dins.
Però ahir
a la fi
vaig plorar davant de gent
i em van abraçar com quan necessito que m'abracen quan ploro.
Això d'abraçar-se a soles... al cap del temps perd l'efecte.
Not alone, but still lonely.
I anglés A2, senzillament, m'està matant.
I a economia, l'altre dia, no em vaig enterar de res. Deu ser que això de pegar cabotaes no va massa bé quan tens classe.
Cartes!
A somriures i llàgrimes.
(oriol, on collons vas enviar la teua?)
[A friend come to see me in a dream. From far away. And I asked in the dream: "Did you come by photograph or train?" All photographs are a form of transport and an expression of absence.]
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Welcome to Bosnia
Passen coses que fan que alteres l'ordre dels fets.
En aquesta entrada us contare el dia d'ahir.
Quan torne a tindre temps, ja us explicare el hiking del cap de setmana, que va ser, genial!
6:30 M'also, com puc. Les agulletes me maten, i baixar 10 graons d'una escala em costa mig minut (hui tambe).
7:30 Arribo al cole, i... no apareix la professora de local lenguage, total, que haguera pogut dormir mes. Pero tant es, pq Yan Keim i jo pirem a la spanish room a vore fotos i videos guitarreros i no tan guitarreros del cap de setmana.
Classes i aixo.
Alberto i jo coneixem a la professora de castella.
Degut a aixo arribem tard al restaurant i ens toca mennjar sobres d'aci i d'alla.
Torne al cole pq he de canviar asignatures. No ho aconseguisc fins 2 hores mes tard. Al final no agarro antropologia per consell del coordinador, i he canviat l'angles B per A2.
Arribo a casa a les 5.
6:30 Torno a estar al cole per a un meeting del servei social Roma Neretva (gent del carrer). Interesant. M'apunto. Espere que no coincidisca en el camp de refugiats, i si ho fa, deixare el camp. Necessiten gent ja que no es un servei atractiu. Pero trobo que es molt mes interessant que un estupid parbulari on els xiquets no necessiten res pq ja tenen pares, educacio, germans, joguets...
No vull tornar sola a casa, aixina que me quedo vagant parlant en gent. I vaig a vore el meeting de United World Religions per no estar sense fer res. Adivineu... m'apunto tambe. Junt amb el World Today (political discussions) ja tinc dos creativity.
Tornant a casa, i es el fet mes important del dia, Allan, Djana i jo ens trobem la casa mig ruinosa dels Roma People de davant de l'estacio d'autobusos (5 min. de la resi) en flames.
Tot cremava meys el ciment.
Un cotxe de policia passa pel costat.
Res
La gent, indiferent.
I jo, ara ho veig fredament, pero deu ser un shock mes gran del que ara em puga pensar.
Welcome to Bosnia.
(Que es el que em va dir Minela quan, tornant de un meeting de World Today a les 8 de la nit, un xiquet d'un grapat de Roma People que estaven a la spanish square, ens va tirar damunt el pixum que havia plenat en una botella. Sort i llastima.
Sort perque era menut, i no em va arribar massa, a mes que estava una mica lluny. Llastima perque tant menut, i ja eixa rabia negativa envers la resta del mon. Pero per aixo encara tinc mes ganes de comensar el servei de Roma People.)
P.D. Pocavergonyes, nomes dos persones m'han enviat carta (que encara no ha arribat). A que espereu la resta? La direccio esta mes avall!!
No me importaria comensar, pero aixo voldria dir que hauria de comensar carta per a tots. I, ara per ara, m'es impossible.
En aquesta entrada us contare el dia d'ahir.
Quan torne a tindre temps, ja us explicare el hiking del cap de setmana, que va ser, genial!
6:30 M'also, com puc. Les agulletes me maten, i baixar 10 graons d'una escala em costa mig minut (hui tambe).
7:30 Arribo al cole, i... no apareix la professora de local lenguage, total, que haguera pogut dormir mes. Pero tant es, pq Yan Keim i jo pirem a la spanish room a vore fotos i videos guitarreros i no tan guitarreros del cap de setmana.
Classes i aixo.
Alberto i jo coneixem a la professora de castella.
Degut a aixo arribem tard al restaurant i ens toca mennjar sobres d'aci i d'alla.
Torne al cole pq he de canviar asignatures. No ho aconseguisc fins 2 hores mes tard. Al final no agarro antropologia per consell del coordinador, i he canviat l'angles B per A2.
Arribo a casa a les 5.
6:30 Torno a estar al cole per a un meeting del servei social Roma Neretva (gent del carrer). Interesant. M'apunto. Espere que no coincidisca en el camp de refugiats, i si ho fa, deixare el camp. Necessiten gent ja que no es un servei atractiu. Pero trobo que es molt mes interessant que un estupid parbulari on els xiquets no necessiten res pq ja tenen pares, educacio, germans, joguets...
No vull tornar sola a casa, aixina que me quedo vagant parlant en gent. I vaig a vore el meeting de United World Religions per no estar sense fer res. Adivineu... m'apunto tambe. Junt amb el World Today (political discussions) ja tinc dos creativity.
Tornant a casa, i es el fet mes important del dia, Allan, Djana i jo ens trobem la casa mig ruinosa dels Roma People de davant de l'estacio d'autobusos (5 min. de la resi) en flames.
Tot cremava meys el ciment.
Un cotxe de policia passa pel costat.
Res
La gent, indiferent.
I jo, ara ho veig fredament, pero deu ser un shock mes gran del que ara em puga pensar.
Welcome to Bosnia.
(Que es el que em va dir Minela quan, tornant de un meeting de World Today a les 8 de la nit, un xiquet d'un grapat de Roma People que estaven a la spanish square, ens va tirar damunt el pixum que havia plenat en una botella. Sort i llastima.
Sort perque era menut, i no em va arribar massa, a mes que estava una mica lluny. Llastima perque tant menut, i ja eixa rabia negativa envers la resta del mon. Pero per aixo encara tinc mes ganes de comensar el servei de Roma People.)
P.D. Pocavergonyes, nomes dos persones m'han enviat carta (que encara no ha arribat). A que espereu la resta? La direccio esta mes avall!!
No me importaria comensar, pero aixo voldria dir que hauria de comensar carta per a tots. I, ara per ara, m'es impossible.
dijous, 27 de setembre del 2007
keep on returning
grandiosa hispanidad
es que ahora no sabemos velar por los hijos muertos?
otro "genocidio"... que mas da!
---------
palabras vaporosas
huecas
quizas se te olvido pensar
en algo mas que no fuera tu efimera sonrisa
---------
poemes de butxaques foradades
.
.
(on se m'han quedat les rimes?)
aci us deixo tres fragments de la meua nova llibreta.
ja era hora
es lletja, per fora, pero ja l'arreglare
els dos primers corresponen a la visita a l'embaixada d'ahir.
l'altre a aquest mati en classe d'angles.
ahir vaig tindre un baixo.
hui revivim!
de service al final tinc camp de refugiats!!
i m'he canviat d'angles. He parlat avui amb la professora, i li he explicat la situacio. M'ha dit que me canvie, que despres sempre es mes facil baixar d'angles A2 a B. Ara me pareix que aixo de no tindre res en concret que fer se'n anira en orris, que tambe era hora. Angles A2 em requerira mes temps que mai (comentaris literaris), quan el dia 1 vinga la professora d'espanyol, i quan comence tambe, les classes d'antropologia...
I ara que a mes m'apuntare a l'equip de basket femeni, m'agarrare tambe coro, i encara que m'he llevat de AI vull enterar-me del que vaiguen fent...
Ahir vaig descobrir que la Mum House te la pelicula de Diario de una Motocicleta. Yeah! I tambe li vaig agarrar prestat un llibre de "episodios revolucionarios de cuba" o quelcom aixi, no recorde massa be el titol.
I no he tingut temps d'escriure totes les coses que volia.
Que ara tinc classe de mates.
I a mitat del hueco m'han fet baixar en 4 o 5 mes davant de l'escola pq hi havia un periodista que ens volia preguntar algunes coses.
I aquesta tarde, reunio de la acampada i caminada del cap de setmana. I me coincideix en el meeting de world today (political discussions).
I jo encara no em puc dividir en dos!
Ah! Comensa la vida realment agitada!
es que ahora no sabemos velar por los hijos muertos?
otro "genocidio"... que mas da!
---------
palabras vaporosas
huecas
quizas se te olvido pensar
en algo mas que no fuera tu efimera sonrisa
---------
poemes de butxaques foradades
.
.
(on se m'han quedat les rimes?)
aci us deixo tres fragments de la meua nova llibreta.
ja era hora
es lletja, per fora, pero ja l'arreglare
els dos primers corresponen a la visita a l'embaixada d'ahir.
l'altre a aquest mati en classe d'angles.
ahir vaig tindre un baixo.
hui revivim!
de service al final tinc camp de refugiats!!
i m'he canviat d'angles. He parlat avui amb la professora, i li he explicat la situacio. M'ha dit que me canvie, que despres sempre es mes facil baixar d'angles A2 a B. Ara me pareix que aixo de no tindre res en concret que fer se'n anira en orris, que tambe era hora. Angles A2 em requerira mes temps que mai (comentaris literaris), quan el dia 1 vinga la professora d'espanyol, i quan comence tambe, les classes d'antropologia...
I ara que a mes m'apuntare a l'equip de basket femeni, m'agarrare tambe coro, i encara que m'he llevat de AI vull enterar-me del que vaiguen fent...
Ahir vaig descobrir que la Mum House te la pelicula de Diario de una Motocicleta. Yeah! I tambe li vaig agarrar prestat un llibre de "episodios revolucionarios de cuba" o quelcom aixi, no recorde massa be el titol.
I no he tingut temps d'escriure totes les coses que volia.
Que ara tinc classe de mates.
I a mitat del hueco m'han fet baixar en 4 o 5 mes davant de l'escola pq hi havia un periodista que ens volia preguntar algunes coses.
I aquesta tarde, reunio de la acampada i caminada del cap de setmana. I me coincideix en el meeting de world today (political discussions).
I jo encara no em puc dividir en dos!
Ah! Comensa la vida realment agitada!
dilluns, 24 de setembre del 2007
returning
Si.
Sense massa qualitat, per allo de no treballar-ho massa, i per pensar mes en la rima i sonoritat que en el que anava dient.
Pero si, al cap i a la fi.
Pot ser torno a comensar...
...a llevar-li la pols a les coses. O com a minim a una.
-Ja tinc les CAS. Creativity: world today (tipo debats politics i coses aixina, dema tinc un meeting d'aixo, aixina que ja us conte), Action: hiking/climbing (pero tambe m'agarrare futbol o alguna altra cosa), Service: amnesty international (pero el cambiare o agarrare un altre, pq necessito treballar en xiquets, no nomes en papers i ajetreos de interior, que ja passe prou hores a classe).
-Ahir vaig seguir el ramadan. Una i no mes (tant per la fam del final del dia, com per la sensacio d'anar a vomitar a les 4 i mitja del mati, despres de menjar i veure una fotraca per a aguantar al dia seguent).
-Warning: encara no he rebut cap carta!
(trobareu la direccio en entrades anteriors)
-www.fotolog.com/adonat (un raco precios, si algu em visita, us hi porto!)
-Aci pareu atencio: mon pare vindra d'aci dos setmanes o aixo a visitar-me i a portarme algunes coses, ja que esta. Aixina que si teniu alguna cosa per mi, contacteu en ell.
Vull, vull, vull.
Haure de pensar que puc, puc, puc!
Es dificil, pero. I tanmateix, no caurem, aquesta vegada no!
(en terceres! i sense pensar-ho!)
Sense massa qualitat, per allo de no treballar-ho massa, i per pensar mes en la rima i sonoritat que en el que anava dient.
Pero si, al cap i a la fi.
Pot ser torno a comensar...
...a llevar-li la pols a les coses. O com a minim a una.
-Ja tinc les CAS. Creativity: world today (tipo debats politics i coses aixina, dema tinc un meeting d'aixo, aixina que ja us conte), Action: hiking/climbing (pero tambe m'agarrare futbol o alguna altra cosa), Service: amnesty international (pero el cambiare o agarrare un altre, pq necessito treballar en xiquets, no nomes en papers i ajetreos de interior, que ja passe prou hores a classe).
-Ahir vaig seguir el ramadan. Una i no mes (tant per la fam del final del dia, com per la sensacio d'anar a vomitar a les 4 i mitja del mati, despres de menjar i veure una fotraca per a aguantar al dia seguent).
-Warning: encara no he rebut cap carta!
(trobareu la direccio en entrades anteriors)
-www.fotolog.com/adonat (un raco precios, si algu em visita, us hi porto!)
-Aci pareu atencio: mon pare vindra d'aci dos setmanes o aixo a visitar-me i a portarme algunes coses, ja que esta. Aixina que si teniu alguna cosa per mi, contacteu en ell.
Vull, vull, vull.
Haure de pensar que puc, puc, puc!
Es dificil, pero. I tanmateix, no caurem, aquesta vegada no!
(en terceres! i sense pensar-ho!)
dissabte, 22 de setembre del 2007
de coses que no m'agraden
de guitarres que resten en pols pels racons
de cansons que volen i no volen portar la c trencada
de cordes que fa temps que no inventen res nou
que es repeteixen en cercles
es caragolen
i al final s'acaben trencant
la veu,
cansada
de parlar i no parlar
de les dos coses.
de cansons que volen i no volen portar la c trencada
de cordes que fa temps que no inventen res nou
que es repeteixen en cercles
es caragolen
i al final s'acaben trencant
la veu,
cansada
de parlar i no parlar
de les dos coses.
dijous, 20 de setembre del 2007
Un poc de tot
Cami d'estudiar...
i de vegades aprens mes pel cami que sentat a una cadira.
Tenim dos professores de matematiques, i [..... (tros suprimit gracies a la colaboracio de "consejos que dan las madres") .....].
I ahir per la nit (vamos, a les set i mitja) vam tindre un meeting a l'escola, on alguns segons anys ens van contar la seua experiencia durant el seu primer term here.
Si ja estava mes o menys be, aixo em va acabar de tranquilitzar.
Aqui un gelat val 0,50 centims!! I he trobat un lloc on la vainilla esta realment bona. El que passa es que aci els cucurutxos no tenen massa calitat, pero tant es!
I els escacs, que en la Custo house, son com un comodin!
I la primera classe de teatre! Prou satisfactoria.
I encara no he fet els deures... pero esta nit tenim festa de cumple en la top floor!
Tinc ganes de rebre una carta postal!!!
dilluns, 17 de setembre del 2007
Nous aires
Pot ser siga que el cor d'itinerant te un vincle magic amb la muntanya.
Pero despres de l'excursio d'ahir, em vaig sentir tremendament be.
I acabar la redaccio d'angles, tremendament fucking.
I mirar Chicago fins la una de la nit, sense pillar quasi ni papa (necessito subtitools!!); i alsar-se a les 6:30 del mati per estar al cole a les 7:30. I no tindre classse perque l'han eliminat, ja que no som prou (as a result: al final he d'agarrar economia, casualitat? ma mare mes be diria que el que passa es que me tocava estudiar economia, que era lo que tenia que passar al cap i a la fi, i qui sap, pot ser en alguna cosa si que te rao, no? xD).
Anar a fer un te, i despres en la seguent hora, tambe lliure (haguera pogut dormir dues hores mes), mirar les fotos de Radka en la spanish room. I classe d'angles fent coses realment facils. I anar a fer-se una cervesa abans del tutor meeting. I una classe de matematiques prou bona.
I trobar uns espanyols al restaurant on anem a dinar, que se veu que la dona te el germa aci, dels pocs militars que queden.
I un dia anirem a vore si mos porten en geep per ai. Realment tinc ganes de coneixer militars espanyols. A vore que conten.
I... sentir-me una mica mes com a casa. I anar recobrant la confiansa, i eixa alegria que solia manar de totes les parts del meu cos.
I actualitzar /itacallibertaria!
I cansar-me de tanta i, d'estar tanta estona aci sentada.
Crec que me n'anire a pegar una volta a soles pel centre de la ciutat (la part vella). Encara que crec que preferisc go home, talk with someone, and maybe then, ask if somebody feels like going for a walk.
Lovely day, isn't it?
Pero despres de l'excursio d'ahir, em vaig sentir tremendament be.
I acabar la redaccio d'angles, tremendament fucking.
I mirar Chicago fins la una de la nit, sense pillar quasi ni papa (necessito subtitools!!); i alsar-se a les 6:30 del mati per estar al cole a les 7:30. I no tindre classse perque l'han eliminat, ja que no som prou (as a result: al final he d'agarrar economia, casualitat? ma mare mes be diria que el que passa es que me tocava estudiar economia, que era lo que tenia que passar al cap i a la fi, i qui sap, pot ser en alguna cosa si que te rao, no? xD).
Anar a fer un te, i despres en la seguent hora, tambe lliure (haguera pogut dormir dues hores mes), mirar les fotos de Radka en la spanish room. I classe d'angles fent coses realment facils. I anar a fer-se una cervesa abans del tutor meeting. I una classe de matematiques prou bona.
I trobar uns espanyols al restaurant on anem a dinar, que se veu que la dona te el germa aci, dels pocs militars que queden.
I un dia anirem a vore si mos porten en geep per ai. Realment tinc ganes de coneixer militars espanyols. A vore que conten.
I... sentir-me una mica mes com a casa. I anar recobrant la confiansa, i eixa alegria que solia manar de totes les parts del meu cos.
I actualitzar /itacallibertaria!
I cansar-me de tanta i, d'estar tanta estona aci sentada.
Crec que me n'anire a pegar una volta a soles pel centre de la ciutat (la part vella). Encara que crec que preferisc go home, talk with someone, and maybe then, ask if somebody feels like going for a walk.
Lovely day, isn't it?
dijous, 13 de setembre del 2007
Mirror
És aleshores quan tot canvia
i m'agrada més el què
que el com.
De fet el com no m'agrada
o no m'agradava
tot depen de l'humor.
Puc viure sense que concorde el que veig amb el que senc
no pretenc complaure a ningú...
però al cap i a la fi
és dur adonar-se'n que no era tan fàcil
no ho era
fa falta un clic, només un.
i jo i el mirall seguim discutint si és millor esperar-lo
o anar-lo a cercar
de vegades la voluntat no és prou
o si?
___________________________
Neus Giner
Sejo Čusto
MARŠALA TITA 35
88000 MOSTAR (BOSNIA)
i m'agrada més el què
que el com.
De fet el com no m'agrada
o no m'agradava
tot depen de l'humor.
Puc viure sense que concorde el que veig amb el que senc
no pretenc complaure a ningú...
però al cap i a la fi
és dur adonar-se'n que no era tan fàcil
no ho era
fa falta un clic, només un.
i jo i el mirall seguim discutint si és millor esperar-lo
o anar-lo a cercar
de vegades la voluntat no és prou
o si?
___________________________
Neus Giner
Sejo Čusto
MARŠALA TITA 35
88000 MOSTAR (BOSNIA)
Felis any nou!!
Si! Hui comensa el calendari jueu. I ahir vam menjar poma en mel en alguna gent de la meua casa, i en els jueus del cole, que tambe van vindre.
Encara hi ha una altra cosa que comensa hui. El ramadan. Un dia intentare seguir-lo, pero no crec que sapiga aguantar.
Respecte al comentari inacabat d'ahir. Realment no tinc res mes que dir. Era simplement que em va pegar per pensar en aixo.
I respecte a les asignatures, al final no en tinc 6, se veu que no quadra l'horari... Doncs ara ja m'havia emocionat en fer economia. Igual el que faig es mirar-me de vegada en quan els llibres dels altres, i debatir en ells alguns temes. Perque he de canviar massa asignatures per a que me quadre tot...
Hui he escoltat un reggae israeli que m'enxisa!
I Sarajevo... no esta malament. Pero realment no es una ciutat massa turistica. Es molt mes bonic el centre de Mostar.
Sols vos donare un consell, no digueu sarajevo en la fonetica castellana, es molt mes bonic pronunciar com ho fan aci: saraievo.
I, per fi, aci teniu la meua direccio per enviar-me cartes!!!
Neus Giner
Sejo Čusto
MARŠALA TITA 35
88000 MOSTAR (BOSNIA)
Encara hi ha una altra cosa que comensa hui. El ramadan. Un dia intentare seguir-lo, pero no crec que sapiga aguantar.
Respecte al comentari inacabat d'ahir. Realment no tinc res mes que dir. Era simplement que em va pegar per pensar en aixo.
I respecte a les asignatures, al final no en tinc 6, se veu que no quadra l'horari... Doncs ara ja m'havia emocionat en fer economia. Igual el que faig es mirar-me de vegada en quan els llibres dels altres, i debatir en ells alguns temes. Perque he de canviar massa asignatures per a que me quadre tot...
Hui he escoltat un reggae israeli que m'enxisa!
I Sarajevo... no esta malament. Pero realment no es una ciutat massa turistica. Es molt mes bonic el centre de Mostar.
Sols vos donare un consell, no digueu sarajevo en la fonetica castellana, es molt mes bonic pronunciar com ho fan aci: saraievo.
I, per fi, aci teniu la meua direccio per enviar-me cartes!!!
Neus Giner
Sejo Čusto
MARŠALA TITA 35
88000 MOSTAR (BOSNIA)
dimecres, 12 de setembre del 2007
Tema asignatures solucionat: n'agarro 7, i com segur que es massa faena, ja decidire quina deixar-me.
Aquesta tarde-nit hem tingut una festa de confusio de generes, SEASE, xics vestits de xiques i viceversa. Ha estat diverit. Pero ha arribat un moment que he comensat a pensar massa.
Per que necessitem sentir-nos desitjats fisicament? Pq tinc la sensacio que xiques becades que estaen a la festa (entre cometes) porten damunt un rol de objecte de dessig molt marcat? Pot ser estic equivocada, i nomes pensava aixo pq ha arribat un moment que no tenia massa ganes de res.
dema si tinc temps o reeditare pq no es meu lordenador i el necesitesn
dew
Aquesta tarde-nit hem tingut una festa de confusio de generes, SEASE, xics vestits de xiques i viceversa. Ha estat diverit. Pero ha arribat un moment que he comensat a pensar massa.
Per que necessitem sentir-nos desitjats fisicament? Pq tinc la sensacio que xiques becades que estaen a la festa (entre cometes) porten damunt un rol de objecte de dessig molt marcat? Pot ser estic equivocada, i nomes pensava aixo pq ha arribat un moment que no tenia massa ganes de res.
dema si tinc temps o reeditare pq no es meu lordenador i el necesitesn
dew
dimarts, 11 de setembre del 2007
Subjects and some stuff
Ja he triat les asignatures.
Tinc Maths, English B, Antropology --} High level
i Theatre, Physics, Spanishy --} Standard level
Pero no estic segura si agarrar english b, que diguem que es mes linguistic, o english A2... que es de textos literaris i aixo. Realment, em pareix molt mes interessant la segona opcio, pero el meu angles es tan penos..., que lo que realment necessito es treballarlo.
I despres no se si agarrar Economia enlloc de antropologia o teatre. Teatre la puc agarrar com a activitat creativa, enlloc de com a asignatura. Pero aixo tb seria mes faena, i menys temps per fer altres activitats. Aixina que no se. Estic molt confosa!!
Provare a vore aquestes opcions que tal. I si aixo ja canviare alguna cosa.
Ara mateixa plou, plou molt. I jo que m'havia pintat unes estrelles en boli a les espardenyes (estes d'espart), se m'han quedat tots els dits del peu dret negres. I no se me'n va!
Aquesta nit hi ha una festa o alguna cosa aixina, on les xiques hem d'anar vestides de xics, i a l'inreves...
Ja us contare!
Nomes afegir que aci la gent escolta musica realment asquerosa. Que jo el requeton i la musica comercial ho aguanto, pot fins i tot agradar-me en un determinat moment. Pero es que estic fins als ovaris d'estar tot el puto dia escoltant-ho!!! Posaria musica meua, pero me pareix que me la tirarien al cap. Un dia ho provare.
Tinc Maths, English B, Antropology --} High level
i Theatre, Physics, Spanishy --} Standard level
Pero no estic segura si agarrar english b, que diguem que es mes linguistic, o english A2... que es de textos literaris i aixo. Realment, em pareix molt mes interessant la segona opcio, pero el meu angles es tan penos..., que lo que realment necessito es treballarlo.
I despres no se si agarrar Economia enlloc de antropologia o teatre. Teatre la puc agarrar com a activitat creativa, enlloc de com a asignatura. Pero aixo tb seria mes faena, i menys temps per fer altres activitats. Aixina que no se. Estic molt confosa!!
Provare a vore aquestes opcions que tal. I si aixo ja canviare alguna cosa.
Ara mateixa plou, plou molt. I jo que m'havia pintat unes estrelles en boli a les espardenyes (estes d'espart), se m'han quedat tots els dits del peu dret negres. I no se me'n va!
Aquesta nit hi ha una festa o alguna cosa aixina, on les xiques hem d'anar vestides de xics, i a l'inreves...
Ja us contare!
Nomes afegir que aci la gent escolta musica realment asquerosa. Que jo el requeton i la musica comercial ho aguanto, pot fins i tot agradar-me en un determinat moment. Pero es que estic fins als ovaris d'estar tot el puto dia escoltant-ho!!! Posaria musica meua, pero me pareix que me la tirarien al cap. Un dia ho provare.
dilluns, 10 de setembre del 2007
Everything is gonna be ok ;)
Yeaaah! La professora d'antropologia es catalanaaaaaaa!!
Quin plaer tornar a parlar en catala cara a cara.
I les asignatures... de l'unic que estic segura es d'agarrar matematiques HL (high level)
(Hem d'agarrar com a minim 3 de HL, que vol dir que son mes dificils)
De ciencies agarrare fisica en HL i si veig que es molt xungo sempre puc canviar a SL. Si puc agarrare castella en HL, i despres, teatre, angles i antropologia (que no se si agarrar economia), no se en quin nivell agarrar-les.
Ahh!! Esta nit en el tutor meeting, hem de fer una eleccio preliminar. Intentare demanar, en el meu pesim angles, algun consell a la gent.
Quant a la casa. Te tres plantes: groun floor (xics), middle floor (on estic jo) i top floor. Aquests dos ultims tots de xiques.
A la meua planta hi som 13 crec. I nomes tenim dos vaters!!! Pero be, almenys tenim una llavadora per a 13, i no dos per a 125 com en la Susac house.
Este mati hem fet un test d'angles. Pesim.
A vore si aixina em fiquen en algun curset intensiu si es que n'hi ha.
Ahir per la nit vam tindre concertet de guitarra en el ground floor. Jo i un rus ens anavem passant la guitarra a cada canso. A mi se m'acava el repertori enseguida.
Per cert, els vaig cantar dos o tres cansons d'adona't i els van agradar prou!!
Be, res mes, a vore si puc actualitzar el fotolog de una puta vegada. Que les dos vegades que ho he intentat se m'ha borrat tot.
More fire!!
Quin plaer tornar a parlar en catala cara a cara.
I les asignatures... de l'unic que estic segura es d'agarrar matematiques HL (high level)
(Hem d'agarrar com a minim 3 de HL, que vol dir que son mes dificils)
De ciencies agarrare fisica en HL i si veig que es molt xungo sempre puc canviar a SL. Si puc agarrare castella en HL, i despres, teatre, angles i antropologia (que no se si agarrar economia), no se en quin nivell agarrar-les.
Ahh!! Esta nit en el tutor meeting, hem de fer una eleccio preliminar. Intentare demanar, en el meu pesim angles, algun consell a la gent.
Quant a la casa. Te tres plantes: groun floor (xics), middle floor (on estic jo) i top floor. Aquests dos ultims tots de xiques.
A la meua planta hi som 13 crec. I nomes tenim dos vaters!!! Pero be, almenys tenim una llavadora per a 13, i no dos per a 125 com en la Susac house.
Este mati hem fet un test d'angles. Pesim.
A vore si aixina em fiquen en algun curset intensiu si es que n'hi ha.
Ahir per la nit vam tindre concertet de guitarra en el ground floor. Jo i un rus ens anavem passant la guitarra a cada canso. A mi se m'acava el repertori enseguida.
Per cert, els vaig cantar dos o tres cansons d'adona't i els van agradar prou!!
Be, res mes, a vore si puc actualitzar el fotolog de una puta vegada. Que les dos vegades que ho he intentat se m'ha borrat tot.
More fire!!
dissabte, 8 de setembre del 2007
Primer dia
Be, aci em teniu. Perdoneu les faltes pero este ordenador no te tildes. No se qui collons el degue fer.
Nomes he arribat, he deixat la maleta i me n'he anat en una de egipte, israel, bosnia i macedonia, a la new house. Pero collons, les voltes que hem donat fins trobar-la.
I redeu, que lluny que esta l'escola de la residencia.
Es aclaparador vore el lloc on has d'estudiar, amb tota la fasana (si, tampoc n'hi ha ce trencada) repleta de la marca de les bales. Pero aleshores penses que mes val aixi, que almenys totes eixes bales no mataren ningu.
Tambe m'ha sobtat descobrir prou pintades amb el simol nazi i el fascista. M'acostumare? O anire una nit de incognita a repintar-les totes?
Esta nit plorare prou. A mi, em resulta molt dur no poder expressar tot el que vull dir, no poder copsar el que m'estan dient, no poder comunicar-me. Espere aprendre rapid, sino morire.
Es possible enyorar tant?
Tot te la seua reconpensa. No es sopa tots els dies amb eixa diversitat cultural. I no tothom pot alsar-se diumenge de mati a les 8 per a comensar un dia de Tresure Hunt per Sarajevo!
Us anire contant en la mesura que em siga possible.
Una anecdota a recordar, es quan ha vingut a buscarnos a l'aeroport un home en un cotxe de mesura normal. I ja te veus 4 maletons, maletons, en el maletero, que anava completament obert, en unes cordes sujetant les maletes, les dos hores llargues de cami.
Dessitjeume sort, be, mes que aixo, doneu-me energia.
La necessite, i molt.
Nomes he arribat, he deixat la maleta i me n'he anat en una de egipte, israel, bosnia i macedonia, a la new house. Pero collons, les voltes que hem donat fins trobar-la.
I redeu, que lluny que esta l'escola de la residencia.
Es aclaparador vore el lloc on has d'estudiar, amb tota la fasana (si, tampoc n'hi ha ce trencada) repleta de la marca de les bales. Pero aleshores penses que mes val aixi, que almenys totes eixes bales no mataren ningu.
Tambe m'ha sobtat descobrir prou pintades amb el simol nazi i el fascista. M'acostumare? O anire una nit de incognita a repintar-les totes?
Esta nit plorare prou. A mi, em resulta molt dur no poder expressar tot el que vull dir, no poder copsar el que m'estan dient, no poder comunicar-me. Espere aprendre rapid, sino morire.
Es possible enyorar tant?
Tot te la seua reconpensa. No es sopa tots els dies amb eixa diversitat cultural. I no tothom pot alsar-se diumenge de mati a les 8 per a comensar un dia de Tresure Hunt per Sarajevo!
Us anire contant en la mesura que em siga possible.
Una anecdota a recordar, es quan ha vingut a buscarnos a l'aeroport un home en un cotxe de mesura normal. I ja te veus 4 maletons, maletons, en el maletero, que anava completament obert, en unes cordes sujetant les maletes, les dos hores llargues de cami.
Dessitjeume sort, be, mes que aixo, doneu-me energia.
La necessite, i molt.
divendres, 7 de setembre del 2007
3, 2, 1... 0!!
Sí senyors, ha acabat el compte enrere.
I és ara que me'n vaig, però no m'allunyo.
COMENÇA L'AVENTURA!
I és ara que me'n vaig, però no m'allunyo.
COMENÇA L'AVENTURA!
dimarts, 4 de setembre del 2007
Campanya electoral
Odio les campanyes electorals. Amb tota l'ànima.
Considero que són una estupidesa enorme, pensant, això sí, en el benefici de la societat en general.
Només suposen un gast enorme de diners en estúpids discursos emesos per tot arreu, cartells que pretenen convéncer-te amb una frase simplificada al màxim exponent (i que, tot i parèixer mentida, moltes vegades surt efecte), octavilles i tríptics amb més ganes de tocar la moral i el sentimentalisme que la raó i el sentit pràctic de les coses....
Diners que podrien destinar-se a altres afers més importants: educació, sanitat, medi ambient... etc.
A més, la campanya electoral és una manipulació tant evident, que jo no entenc com la gent se les traga. Cada partit només diu el que li interesa dir, amaga els errors, i et soterren davall un munt de mentides i consignes.
I jo, com en una cançó de producto interior bruto "no escucho a quien me habla con consignas en vez de frases".
Les campanyes electorals, al meu parer, es deurien limitar a fer una edició mooolt més gran (de manera que estaguera a l'abast de tot el món) d'estos llibres on estan escrites totes les propostes del govern per a la nova legislatura.
I ja està! Perquè al cap i a la fi, això és l'únic important, és la raó bàsica pel que es vota, és tot el seguit d'accions que durà a terme el partit, una vegada estiga al govern. Quin sentit tenen tantes paraules vanes, si al cap i a la fi, la majoria de la població, segueix enmerdada al mateix femer que sempre?
Però al cap i a la fi, és que ni votar cada 4 anys és digne. Aixina millorarà el món! Només podem fer que avançar, en un sistema en què la gent es sent lliure a l'elegir, cada cert temps, a aquell conjunt de persones que prendran les decicions per ell, que no per a ell. Diferenciem.
En la mesura que no es prenga consciència de les pròpies accions i com afecten en tot el que fem, en la mesura que no ens fem responsables del món que volem aconseguir... tot seguirà igual de perfecte que sempre.
Perquè a cada campanya electoral, es tornaran a asfaltar els carrers, i tot tornarà a ser nou, a ser fantàstic i aparentment perfecte.
Porque ya se sabe: lo pasado, pasado está!!
Y a Fabra...
que le quiten lo bailao!
3.
Considero que són una estupidesa enorme, pensant, això sí, en el benefici de la societat en general.
Només suposen un gast enorme de diners en estúpids discursos emesos per tot arreu, cartells que pretenen convéncer-te amb una frase simplificada al màxim exponent (i que, tot i parèixer mentida, moltes vegades surt efecte), octavilles i tríptics amb més ganes de tocar la moral i el sentimentalisme que la raó i el sentit pràctic de les coses....
Diners que podrien destinar-se a altres afers més importants: educació, sanitat, medi ambient... etc.
A més, la campanya electoral és una manipulació tant evident, que jo no entenc com la gent se les traga. Cada partit només diu el que li interesa dir, amaga els errors, i et soterren davall un munt de mentides i consignes.
I jo, com en una cançó de producto interior bruto "no escucho a quien me habla con consignas en vez de frases".
Les campanyes electorals, al meu parer, es deurien limitar a fer una edició mooolt més gran (de manera que estaguera a l'abast de tot el món) d'estos llibres on estan escrites totes les propostes del govern per a la nova legislatura.
I ja està! Perquè al cap i a la fi, això és l'únic important, és la raó bàsica pel que es vota, és tot el seguit d'accions que durà a terme el partit, una vegada estiga al govern. Quin sentit tenen tantes paraules vanes, si al cap i a la fi, la majoria de la població, segueix enmerdada al mateix femer que sempre?
Però al cap i a la fi, és que ni votar cada 4 anys és digne. Aixina millorarà el món! Només podem fer que avançar, en un sistema en què la gent es sent lliure a l'elegir, cada cert temps, a aquell conjunt de persones que prendran les decicions per ell, que no per a ell. Diferenciem.
En la mesura que no es prenga consciència de les pròpies accions i com afecten en tot el que fem, en la mesura que no ens fem responsables del món que volem aconseguir... tot seguirà igual de perfecte que sempre.
Perquè a cada campanya electoral, es tornaran a asfaltar els carrers, i tot tornarà a ser nou, a ser fantàstic i aparentment perfecte.
Porque ya se sabe: lo pasado, pasado está!!
Y a Fabra...
que le quiten lo bailao!
3.
divendres, 31 d’agost del 2007
Despotisme... i sense il·lustració
Hui he passat per davant de la biblioteca de rafaladena i... oh!
N'hi havien uns homes netejant les voreres amb... aigua a presió.
Quan ja estava a punt d'arribar a casa, he vist un jardiner que tenia la manguera a xorro, allí en mig de una mini placeta, regant a manta.
I després l'ajuntament i la diputació, que tots sabem del partit que són (no podria ser d'altra manera, ací a Castelló), van penjant cartells de "Agua para todos".
Si home si! Aigua per a les males herbes, tant les que tenen clorofila, com les que estan còmodament assegudes a una butaca, satisfetes amb l'esplèndid futur que li espera al seus camps de golf.
Aigua per a tots! Sí senyor! Com no ens en havíem adonat abans? Sí és que és tan i tan necessari poder encendre fonts inmenses enmig de la calor que fa a l'estiu! Clar, aixina s'evapora en esta zona, i després plou. No te jode!
Jo ja no sé, com la gent és capaç de creure's tanta merda. I perdoneu el mal llenguatge, la poca crítica i la impulsivitat en el que he escrit, però em bull la sang; i no només respecte a la dreta: l'esquerra, al menys la de Benicàssim, se n'endú també una bona.
7.
Palestina hamaicana... wii!
N'hi havien uns homes netejant les voreres amb... aigua a presió.
Quan ja estava a punt d'arribar a casa, he vist un jardiner que tenia la manguera a xorro, allí en mig de una mini placeta, regant a manta.
I després l'ajuntament i la diputació, que tots sabem del partit que són (no podria ser d'altra manera, ací a Castelló), van penjant cartells de "Agua para todos".
Si home si! Aigua per a les males herbes, tant les que tenen clorofila, com les que estan còmodament assegudes a una butaca, satisfetes amb l'esplèndid futur que li espera al seus camps de golf.
Aigua per a tots! Sí senyor! Com no ens en havíem adonat abans? Sí és que és tan i tan necessari poder encendre fonts inmenses enmig de la calor que fa a l'estiu! Clar, aixina s'evapora en esta zona, i després plou. No te jode!
Jo ja no sé, com la gent és capaç de creure's tanta merda. I perdoneu el mal llenguatge, la poca crítica i la impulsivitat en el que he escrit, però em bull la sang; i no només respecte a la dreta: l'esquerra, al menys la de Benicàssim, se n'endú també una bona.
7.
Palestina hamaicana... wii!
dimecres, 29 d’agost del 2007
Today in english
Hi everybody.
Maybe it's a bit strange to read my words in english.
But I decided it yesterday, in order to improve a bit my english, and to make happy Yuval for one day (it's a bit difficoult for a boy from israel, to understand catalonian).
What I want to say today is...
nothing special.
ahhhhhhhh
sorry yuval, but I can't express myself in english for the moment.
nada. intento fallido.
9.
Maybe it's a bit strange to read my words in english.
But I decided it yesterday, in order to improve a bit my english, and to make happy Yuval for one day (it's a bit difficoult for a boy from israel, to understand catalonian).
What I want to say today is...
nothing special.
ahhhhhhhh
sorry yuval, but I can't express myself in english for the moment.
nada. intento fallido.
9.
dimarts, 28 d’agost del 2007
Por? Nervis?
Jo crec que no tinc cap d'aquestes coses, més que res, perquè tampoc hi penso massa, en el que m'espera.
Perquè a la mínima que llegisc alguna cosa de Rocío (India) o Betty (Itàlia), m'agarra el vertigen.
Pot ser el millor és no pensar massa en el que vindrà, perquè el que tinga que ser serà, per molt que em preocupe o desespere ara.
Tat?
Aixina que millor aprofitar el dies que queden al màxim. He de començar a organitzar sopars/dinars/quedades de despedida ja, que no vull dixar-me ningú.
Mesas redondas...
y tanto que sí.
10.
Perquè a la mínima que llegisc alguna cosa de Rocío (India) o Betty (Itàlia), m'agarra el vertigen.
Pot ser el millor és no pensar massa en el que vindrà, perquè el que tinga que ser serà, per molt que em preocupe o desespere ara.
Tat?
Aixina que millor aprofitar el dies que queden al màxim. He de començar a organitzar sopars/dinars/quedades de despedida ja, que no vull dixar-me ningú.
Mesas redondas...
y tanto que sí.
10.
dilluns, 27 d’agost del 2007
Compte enrere
I sí, arriba un moment en què els dies que queden és compten a l'inrevés que de costum.
11.
Suerte a los que ya andáis por el mundo.
Rocío por dios, que no te atropelle la tumultosa India, tenemos que retomar las clases de salsa algún día de estos.
Pero de momento, sobretodo, suerte con el inglés a los 4 italianos y indios!
Y con esa morriña que dicen que suele acechar por los rincones.
11.
Suerte a los que ya andáis por el mundo.
Rocío por dios, que no te atropelle la tumultosa India, tenemos que retomar las clases de salsa algún día de estos.
Pero de momento, sobretodo, suerte con el inglés a los 4 italianos y indios!
Y con esa morriña que dicen que suele acechar por los rincones.
dimecres, 6 de juny del 2007
Després del fotolog...
Bé, ací em teniu de nou, que cada dia passo més temps a l'ordenador. No crec que molta gent llegisca acçó de moment, perquè l'he fet per quan vaja a Mostar, i anar fent-me a la idea ja de com va açò. Pareix fàcil, de moment.
Així que res més, era per posar alguna cosa. Fins Mostar em voreu més pel fotolog que per ací www.fotolog.com/adonat
Bessets i abraçades.
P.D. Radushi, thanks for remaining me I had to do it! :)
Així que res més, era per posar alguna cosa. Fins Mostar em voreu més pel fotolog que per ací www.fotolog.com/adonat
Bessets i abraçades.
P.D. Radushi, thanks for remaining me I had to do it! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
