La fi

Diuen que totes les històries tenen un final. Jo no ho sé del tot cert, però si que sé que aquesta l'ha tingut.

Les històries des de Mostar han acabat, tot i que Mostar estiga més al cor que mai.

Tot i que soc de les que sempre han dit que la vida a un Col·legi de Món Unit mai s'acaba, i seguisc creient que tenim raó, hom ha d'entendre que, tanmateix, no continua éssent de la mateixa manera.

Ara hi ha un bagul tan ple de records que sembla un forat negre, disposat a engolir-li a una si no està en guarda per dir: no! la vida segueix sent igual de meravellosa! i el món segueix estant ple de coses, cosetes i cosotes per descobrir.

Avuí m'han eixit les llagrimes al llegir un breu comentari d'un primer any, que m'ha fet bussejar en un oceà d'olors, paisatges, carrers, habitacions, passadissos, cares... que m'ha fet recordar aquells últims cafés amb els estimats i amb els que no vaig tindre temps d'estimar prou.

Aquesta és una d'eixes experiències en que tota paraula diria massa poc.

És per això que, ara que aquesta aventura ha acabat de ben cert, podrem tornar a assaborir el seu suc en el ja escrit en aquest blog...

o en les mil coses que hauran quedat per dir, i que pot ser apareixeran esporàdicament al nou món que comença: Edinburgh i la seua universitat, i el seu teatre, i la seua gent, i el seu cel....

Històries des de Mostar pronte deixarà de ser: www.neusrodeta.blogspot.com. Però no desapareixerà, només el passaré a un altre domini.

En aquesta direcció, prontament, trobareu Snijeg u Edinburgh (que en bosni/croata/serbi vol dir Neu a Edinburgh).

Res més,

gràcies a tots els que, per internet, telèfon, carta, o presència tangible, m'heu acompanyat en aquest meravellós viatge.

"Quan una porta de la felicitat es tanca, una altra s'obri, però de vegades mirem tant aquella que es va tancar, que no veiem la que s'acaba d'obrir davant nostre."

Foto: banderes davant la residència. No veieu la meua? La rosa de petit príncep.