Jo crec que no tinc cap d'aquestes coses, més que res, perquè tampoc hi penso massa, en el que m'espera.
Perquè a la mínima que llegisc alguna cosa de Rocío (India) o Betty (Itàlia), m'agarra el vertigen.
Pot ser el millor és no pensar massa en el que vindrà, perquè el que tinga que ser serà, per molt que em preocupe o desespere ara.
Tat?
Aixina que millor aprofitar el dies que queden al màxim. He de començar a organitzar sopars/dinars/quedades de despedida ja, que no vull dixar-me ningú.
Mesas redondas...
y tanto que sí.
10.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ai, bé, del blog de Rocio he botat al teu i bé, no sé massa bé que dir, només que sort al teu camí i que esper que, encara que no hi hagi gent de tot arreu, l'experiència sigui igual de genial.
Bòsnia... Sort i enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada