Welcome to Bosnia

Passen coses que fan que alteres l'ordre dels fets.
En aquesta entrada us contare el dia d'ahir.
Quan torne a tindre temps, ja us explicare el hiking del cap de setmana, que va ser, genial!



6:30 M'also, com puc. Les agulletes me maten, i baixar 10 graons d'una escala em costa mig minut (hui tambe).
7:30 Arribo al cole, i... no apareix la professora de local lenguage, total, que haguera pogut dormir mes. Pero tant es, pq Yan Keim i jo pirem a la spanish room a vore fotos i videos guitarreros i no tan guitarreros del cap de setmana.
Classes i aixo.
Alberto i jo coneixem a la professora de castella.
Degut a aixo arribem tard al restaurant i ens toca mennjar sobres d'aci i d'alla.
Torne al cole pq he de canviar asignatures. No ho aconseguisc fins 2 hores mes tard. Al final no agarro antropologia per consell del coordinador, i he canviat l'angles B per A2.
Arribo a casa a les 5.
6:30 Torno a estar al cole per a un meeting del servei social Roma Neretva (gent del carrer). Interesant. M'apunto. Espere que no coincidisca en el camp de refugiats, i si ho fa, deixare el camp. Necessiten gent ja que no es un servei atractiu. Pero trobo que es molt mes interessant que un estupid parbulari on els xiquets no necessiten res pq ja tenen pares, educacio, germans, joguets...
No vull tornar sola a casa, aixina que me quedo vagant parlant en gent. I vaig a vore el meeting de United World Religions per no estar sense fer res. Adivineu... m'apunto tambe. Junt amb el World Today (political discussions) ja tinc dos creativity.

Tornant a casa, i es el fet mes important del dia, Allan, Djana i jo ens trobem la casa mig ruinosa dels Roma People de davant de l'estacio d'autobusos (5 min. de la resi) en flames.
Tot cremava meys el ciment.
Un cotxe de policia passa pel costat.
Res

La gent, indiferent.

I jo, ara ho veig fredament, pero deu ser un shock mes gran del que ara em puga pensar.
Welcome to Bosnia.
(Que es el que em va dir Minela quan, tornant de un meeting de World Today a les 8 de la nit, un xiquet d'un grapat de Roma People que estaven a la spanish square, ens va tirar damunt el pixum que havia plenat en una botella. Sort i llastima.
Sort perque era menut, i no em va arribar massa, a mes que estava una mica lluny. Llastima perque tant menut, i ja eixa rabia negativa envers la resta del mon. Pero per aixo encara tinc mes ganes de comensar el servei de Roma People.)



P.D. Pocavergonyes, nomes dos persones m'han enviat carta (que encara no ha arribat). A que espereu la resta? La direccio esta mes avall!!
No me importaria comensar, pero aixo voldria dir que hauria de comensar carta per a tots. I, ara per ara, m'es impossible.