divendres, 9 de novembre del 2007

aah! no tinc temps ni per pensar!

Crec que us dec a tot una actualització, que tampoc serà massa llarga, més que res, per falta de temps.
Ai, el temps!


És quelcom que sempre em passa, almenys des que vaig arribar ací. Quan porto molt de temps fent moltes coses, necessito, ni que sigue un dia, de completa tranquil·litat, d'anar vagant per la residència sense massa que fer, pensant en tot i res, escrivint al diari, contestant una carta, llegint alguna cosa, tocant la guitarra...
de vegades un random trip (cap de setmana passat) té el mateix efecte equilibrador.

Hui estic ja a punt d'explotar. Isn't it so demanding to deal with:
-theatre journal
-estudiar economia
-preparatius del conference day
-presentació de budaisme pa la setmana que ve
-6 cartes que contestar que me pesen a la consciència
-ganes d'escriure
-no tocar la guitarra en molt de temps
-physics report
-english writen task
-resta de cas activities que no m'avellís nombrar
-formar part, en dos persones més, del enterteinment comitee en custo house
-spanish for beginners, i encara més, si va i la loca de mi, a sabentes de que és només ella la que portarà les susodites classes, perquè a Alberto això no li va, a sabentes d'això, va i monta no un, no! sinó 3 grups a la setmana (una hora cada). i apart de ixes 3 hores, lo que coste preparar les classes.


i a això, suma-li que des de les 7:30 d'aquest matí fins diumenge tarda/nit no tornaré a casa més que per a dormir de dissabte a diumenge.
però bé, encara que parega mentida, tinc ganes de les 10 hores o més en total d'autobús que haurem de fer per a anar i tornar a Tuzla (on anem a fer un workshop de teatre, basat en teatre del oprimit, sease, teatre com una ferramenta social)
com que no es pot fer massa a l'autobus, serà temps que tindré per pensar i interioritzar, per recarregar energia.
realment em fa falta

bé, no m'agrada gens el post, molt caòtic, sense explicar res bé, sense expressar-me com m'agradaria
però les preses i tot... aaah!

el pròxim en condicions
promesa!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quan et llegeixc, quan et veig, quan et senc, es fa molt present per a mí que el temps és relatiu, relativament gran per a tú pelailla.