"En resum, que el nou papa té tantes ganes de fer sants com l'anterior. I a més no se n'amaga en absolut, ni amaga les seues inclinacions ni les seues mostres de voler dur a l'església més enrere que fa 50 anys. El setge que des de la santa seu es fa a cada intent de progrés siga on siga no deixa pensar, per enlloc, que algun dia es puguen posar d'acord aquests religiosos amb la gent del carrer.
Llavors em pregunto, quin dret té a decidir aquella gent que mai ha tingut el perill d'agafar la SIDA (bé, uns pocs potser si, però normalment els nens no la tenen) que ningú pot utilitzar preservatiu? Quin dret té a decidir una persona que mai ha tingut fills que ningu pot avortar, encara que la vida que li espere a aquest fill siga un martiri? Quin dret té algu que ha reprimit els seus instints de manera totalment antinatural a dir que el que faci una parella d'homosexuals és antinatural?
...
Aquest cop ho han fet en forma de beatificació massiva. Ja fa temps crec recordar que en van fer una de massiva de set persones, ara en son 498 i crec que té alguna intenció. I també em fa pensar quines són les raons que porten a pensar que alguna persona és santa. Ells diuen que l'amor a Déu, més concretament el martiri per amor a Déu. No pretenc defensar el que van fer els republicans cremant esglésies a tort i a dret, però si amor a Déu és agafar un fusil i posar-se al costat dels nacionals, i martiri és morir després d'atacar, no crec que aquesta gent siga santa. A més, si la intenció del Vaticà no fóra lloar l'actuació feixista d'aquells capellans, hagueren inclòs els martiris de capellans republicans, que també existien (el clàssic cura rojo) i ho hagueren escampat als quatre vents. Però no, en comptes daixò posen a gran quantitat de morts a mans de republicans, cosa que al cap i a la fi només fa que pensar que els sants són els que s'oposen al comunisme, anarquisme o qualsevol avenç social."
http://criticainformativa.blogspot.com/2007/10/sants.html
Perquè penso que us pot agradar.
Sempre he pensat que és una persona en les idees molt clares.
Mai em cansaria de parlar en ell, tot i que he d'admetre que, per òbvies circumstàncies (carència de temps, qui llegiu ací i al fotolog ja ho sabreu), fa temps que no ho faig com caldria!
P.D. pareix mentira que la spanish room puga arribar a ser un lloc tranquil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Holala!!
Primero que nada, Neus, gracias por tu coment, y si, la carta ya esta escrita, lo que pasa es que todavia no la he mandado, pero lo hare tranquila.
Segundo: muchas gracias por poner esto de Oriol. Por lo que he podido entender (que como siempre no es mas del 75 %) esta muy bien. Yo tambien pienso lo mismo. Un crack tio, si senhor.
Bueno, un abrazote y pasarlo bien!!!
PD: Yo no me disfrace en Haloween, pero si hice una calbaza!
ei, muechas gracias gaby por tu comentario, se que si que lo has entendido todo, pero igualmente es de agradecer que alguien te lo reconozca
i gracies a tu tame neus, igual aixina algu sanime a comentar el meu que esta un poc mort jejeje
molta sort per allà, i ja saps que que te falte temps és bona senyal, senyal que encara no tens ganes d'abandonar jejeje
salut!
Publica un comentari a l'entrada