És una paraula forta per a mi.
Forta en el sentit de profunda.
Jo tinc una amiga.
Es diu Tijana.
I ahir parlàrem fins les 2:30 del matí. Una mica de tot, però sobretot dels problemes amorosos que tenia. I que ara seguisco tenint, només que ja no són problemes.
I l'altre dia, va baixar en bombons i un globus amb caretes somrients i les paraules don't worry be happy.
I sap abraçar!!
Després tinc "amics" i "amigues" és clar. No es pot estar en un uwc sense tindre amics en el sentit que pràcticament tothom és agradable i disposat a ajudar.
Però els amics, amics, costen de trobar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Me gustan los abrazos.
No podría vivir sin abrazos.
I poc a poc et fas el teu lloc i trobes a la teva gent... Supose q aquestes dos coses estàn totalment lligades: El Amic fa el lloc i el lloc es fa per l'Amic.
Torne a estar a Suècia. Als deu dies d'estar a Castelló em vaig comprar un billet per tornar-hi en menys d 48 hores.
Y viajas y vas dejando trocitos d tí y recogiendo trocitos d los demás...
Mil petons!
Hola neus! mira que he vist el teu blog y weno... de lo de bosnia jo no en se res.. i de politica poquet... pero de reflexions bastant aixi que he agafat aqueta secció y he tyrobat aquest article que potser molta gent deuria llegir perque es cert que "Què és un amic?" Doncs jo no ho se ben be... la confiança... mai es plena y pots tindre molts companys que et cauen be.. pero molts pocs amics... perquè aixó va amb el caràcter més responsable o no de cadascú.
una forta abraçada, bon nadal i que continues progressant molt allà on vages!
Publica un comentari a l'entrada