Caminava amb pas erràtic.
Aleshores ho vegué: allí, a la cantonada que feia la tenda de souvenirs amb la cafeteria. Ambdues estaven ja tancades a aquelles hores de la nit, quan l'única gent que hi rondava eren aquells que s'havien oblidat de l'hora, parlant de tot i res en warm coffee shops.
S'hi arrimà i amb el peu volgué comprobar si havia tingut sort...
Però no: moll de la plutja.
Pareix ser que aquella nit no tindria cartró per dormir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
neusita.)
una vez mas un grande gracias para tu cama:)
i just hope that everything is ok with you and your smile will guide us through those rainy days in mostar...
M'agrada el teu blog, està molt xulo
Jo soc artiste, si vols veure el meu art:
www.misesbozos.blogspot.com
gràcies i bona vesprada!!!
Publica un comentari a l'entrada