El opio del pueblo

No tenia massa ganes d'eixir, però Tijana celebrava amb retràs el seu natalici. Aixina que al mig acabar l'assaig de castellà m'he dirigit cap al pub en qüestió. Després d'estar uns tres quarts d'hora sense fer massa més que estar sentada i parlar amb Kirila, he decidit anar cap a casa, because there was no point in staying there if I was not in the mood at all. Això sí, bebent aigua de la font del costat de la mesquita, que la set ja no es podia soportar.
De camí a casa, en el carrer del Tito's bridge una massa de sers humans del sexe masculí ha passat davant meu corrent i cridant a saber què i llençant pedres.
Als 5 segons la mateixa massa seguia fent el mateix però en direcció contrària, i aquesta vegada, al vore'ls passar, estaven tirant pedres i tot el que tenien a mà a un autobús. Portaven una ràbia damunt que pareixia que l'autobús hagués atropellat ves a saber qui.
5 segond més tard, i seguien fent el mateix, aquesta vegada amb la direcció original.

M'he quedat parada, mirant, pensant... "uo tio, però què passa?"
No negaré que tenia ganes d'anar i averiguar... però hi ha un canal que jo ací a Bòsnia veig molt, i que tiren per hotmail i skype. No el coneixeu? Fàcil: "Consejos que dan las madres". Aixina que, tot i ser una persona molt cabuda per a segons que coses (no s'hereten només les finques), he decidit que el més sensat era fer camí.
Segons m'han dit més tard era probablement només un partit de fútbol.
El opio del pueblo.

Que poc de sentit que li trobe als hooligans. Voge moi!




P.D. d'ací una setmana 3 obres de teatre!
-diumenge: Yerma --> Dolores
-dilluns: The poison of theatre (el verí del teatre) --> servant/marquis
-dimarts: Blood Wedding (bodas de sangre) --> death/first youth


"Servant (deeply moved) An actor... the most despised and yet most envied profession in the world. Everybody feels the need to act once in a while... I mean, in real life; offstage... (After a short pause, as if deciding to make a great cofession) I myself..."