Els herois de veritat són aquells del dia a dia.
Són aquells qui, com Suliman, obliden l'odi que porten arrelat a les venes des que nasqueren.
Tot i que els israelís el varen tancar a la presó als 16 anys, per més de deu anys
tot i que als 19 anys li van fer sofrir d'inanició per 17 dies
tot i que haurà vist i seguirá veient gent morint a mans d'armes estúpides
tot i que el seu poble ha de lluitar dia rere dia per un dret tan innegable com és la llibertat...
tot i això lluita activa i pacíficament, de la mà d'israelís, per a solucionar el conflicte Israel-Palestina enlloc de llençar-lo a l'oblit.
Perquè ell, i el company d'israel que han fet la xerrada, són dels herois que es donen compte que els canvis han de vindre de la gent del poble, que no hi ha temps per a esperar que els polítics fagen alguna cosa.
"Hay hombres que luchan un dia y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida: esos son los imprescindibles."
Bertolt Brecht
3 comentaris:
Aquesta frase de Bertolt Brecht em recorda a una cançó de Silvio Rodríguez en que comença citant-la.
I crec que no sabria expresar-ho millor que tu.
Tot i això, ahir fou un dia d'escoltar Al Vent i Que tinguem sort (Raimon i Llach) i això es nota en l'esperit...
Gràcies per la teua presència, perque per a mi tu eres imprescindible.
Onallarga
El meu constant anar i tornar m'allunya per moments dels ordinadors, però continue llegint-te, com sempre. Encara q a cops no done senyals durant una estona.
Al fil del q escrius m'ha vingut al cap la pel·lícula Iraquí-Iraní "Las Tortugas también vuelan". Potser l'has vista ja, si no, te la recomano. Parla d'una guerra injusta, proclamada a bombo y platillo, la d'Iraq, viscuda per uns xiquets/es.
Per cert, molt bonico el q vas escriure a la link del meu blog. Q bonic q penses així :-) Detallets així sempre et fan somriure. Gràcies.
Continua aprenent, petita. I a l'estiu, quan tingues un moment, pendrem una orxata amb café.
Jo ara marxo un ratet també... a Suècia, clar :-) Feliz, como una perdiz.
Un petonàs.
Publica un comentari a l'entrada