I aixina és com va començar la aventura. Aquesta és la primera foto d’un viatge que ja mai té que acabar.
I ara es tanca el cicle. En dos hores estaré agarrant un autobús cap a Sarajevo.
Molt d’international understanding i tota la pesca, però del que no avisen és de com se’t trenca el cor a cada abraçada, mentres penses: I si no la/el torne a vore en la vida?
I jo, que feia unes setmanes parlava d’aquest fet com qui parla d’anar a collir cebes, he soltat més llàgrimes de les que em pensava que tenia.
Diu el dit: “Tot s’acaba, i a l’acabar comença.”
I açò, senyors, s’ha acabat, però al setembre a començar de nou, i a començar en nova gent.
Però bé, jo sóc de les que diuen que de adéus nanai, que el que s’ha de dir és fins després.
I ara es tanca el cicle. En dos hores estaré agarrant un autobús cap a Sarajevo.
Molt d’international understanding i tota la pesca, però del que no avisen és de com se’t trenca el cor a cada abraçada, mentres penses: I si no la/el torne a vore en la vida?
I jo, que feia unes setmanes parlava d’aquest fet com qui parla d’anar a collir cebes, he soltat més llàgrimes de les que em pensava que tenia.
Diu el dit: “Tot s’acaba, i a l’acabar comença.”
I açò, senyors, s’ha acabat, però al setembre a començar de nou, i a començar en nova gent.
Però bé, jo sóc de les que diuen que de adéus nanai, que el que s’ha de dir és fins després.
1 comentari:
Si tu vols i l'altra persona vol, no dubtes q vos tornareu a vore. I encara q passe un any, les abraçades tindràn el mateix calor. I d sobte et tornaràs a vore asseguda amb un cafenet o una birra ben fresqueta a sobre la taula, com si no hi hagués passat el temps. Conscient al mateix cop d q sí q ha passat el temps, i q aquest vos a ajudat a vore q sí, q es possible, q no es la distància física la q separa les persones, com fa molt d temps em va dir Patri.
Fa díes q porte la teva adreça escrita en un paperet a la butxaca. Pensava escriure't una postaleta, ja q al final no he escrit cap carta. La vida y sus prisas, ja ho saps. Ara entre i veig q estàs a mig camí. Espere, d tota manera, q a falta d les meves cartes, hages sentit la caloreta amb les senyals q t'he deixat al blog. I la postal, la guarde per a setembre.
I ara quan tornes, si quadrem, et contaré èl conte d I don't like to say goodbye but see you soon.
Un petonàs end welcome to La Plana.
Publica un comentari a l'entrada