http://es.youtube.com/watch?v=K_6Ja8hUNzc
Perquè m'ha fet plorar
i còrrer per tota la residència abraçant a la gent
i pujar el final de les escales del top floor mig a gates, perquè sinó em queia del ràpid que volia anar.
I és dels detalls que et recorden com de meravellosa és la vida.
(i perquè no sé com ficar per a que aparegue el vídeo)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Diuen q aquesta no és d García Márquez. Va caure a les meves mans fa molts anys i durant molt d temps vaig pensar q no ho és i ara, desd fa molt d temps, ja no ho sé.
Anyway, el q diu és molt bonic :-)
Si fas el trasbordament d metro a Gràcia, aquell tan llarg ("el túnel del tiempo") voràs escrit en cada columna una d les frases.
Un petonàs.
Publica un comentari a l'entrada