Detalls

Jo sóc d'aquelles persones que disfruten amb els postits a la porta de l'habitació, amb notetes d'amagades, amb una tableta de xocolata davall el coixí, amb un globus que fica don't worry be happy, amb ous kinder ací i allà, amb aquestos petits detalls que ens fan somriure.


Tijana es va trobar al llit, diumenge de nit, el Principito. Li vaig escriure que teníem molta sort, que ja ens havíem domesticat, i que per a mi no era una "chica serbia" qualsevol, que ella és Tijana, "mi chica serbia"! Li vaig dir que era una estrella, i que jo, al cap i a la fi, en sóc una altra. I aixina, fent-nos llum mutuament, anem passant els no tant bons moments, i els que

demanaries que no s'acabaren mai.

Li vaig dir, també, que el Petit Príncep és per somniar, viure, plorar, riure, imaginar, creure,

reflexionar, aprendre, descobrir, somriure, viatjar... al cap i a la fi, el Petit Príncep és un d'aquests llibres que són allò que tu vulgues que siguen.

I això, Inés, ho sap millor que ningú. Aquella que sap més o menys com sona el bosni perquè és paregut a l'eslovac. Perquè ella, per suposat, té el Petit Príncep en eslovac. Encara que, al cap i a la fi, és d'aquestes persones a les qui no els fa falta cap Petit Príncep, perquè el duen a dins.


De vegades, fent aquest tipus de coses, et trobes al llit, el dia següent, un ou kinder en una carta. I plores, clar, amb aquestes coses sempre plores.




I ací baix, el detall inacabat que els vaig fer a les meues adonetes, que obliden que les distàncies s'esborren amb somriures al cor