diumenge, 27 de gener del 2008

No me mola

Anar sempre en presses i estressada
daquipallá
dallapaquí



És com si fera falta un petit clic
un petit canvi

(i, definitivament, no era un canvi d'aspecte blogaire, el que feia falta)



Bé, almenys queda confirmat per enèsima vegada que:
  • Anar a una festa sense ganes, no val la pena (per molt dels anys 70 que sigue)
  • Deixar les coses per al final produeix efectes noscius per a la salut
  • Les finestres se cauen si pretens fer peses amb elles
  • Encara que face sol pot fer fred
  • Si vas sense monedero perds els diners
  • Si vols parar de menjar xocolate, no ne compres!
  • No m'agrada el maquillatge perquè: 1. Te l'has de ficar. 2. Te l'has de llevar. 3. No pots rascar-te els ulls quan te piquen. 4. És amontó incòmodo beure cervesa amb els morros pintats.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

ola NEUS!XD vaig a fer un comentari ja que ningu ho ha fet. jo no se rés de psicología pq no he estudiat i això, però, crec que te puc dir alguna coseta. realment nosaltres som feliços cuan les coses que pasen ens fan sentir bé, i, llavors entrem en una dinàmica positiva. es a dir nosaltres tenim en la ment coses que dessitgem y llavors cuan aquestes coses sucseeïxen sabem que ens agraden per que ens fan feliços.que pase?, que sovint es molt dificil saber de debó que es el que realment vols. jo te puc fer una llista de milers de coses que estic tratan de evitar per que les faig obigantme a pensar que me fan feliç, això es la Falsa Felicitat. Hem arrivat a un punt en el món on resulta molt dificil tractar de trobar coses positives en la vida, però hi han. en la vida diaria milers de coses ens agovien com tu dius el estrés, les preses, el fer cua, esperar.... tot son coses que NO volem y precisament el problema està cuan estem pensant en les coses que NO volem. es ahi cuan hem de reflexionar i només observar on estem y com hem arrivat fins aci. perq realment si només centrem la nostra atenció en aquestes coses tot anirà a pitjor. nose si me has entés però esque tinc una soneta bona que dema mexamine per fí del teoricXD au!

Anònim ha dit...

rredeuuuu!! perdon por las faltas y las "y".
jas sas neus, oblida't de tots aquestos malestars i simplement observa on estas i com has arrivat. estas en mmostar disfrutant de una beca que has guanyat amb molt esforç. encara estas pnsant en tot lo que no vols?????? joer neus difruta allò que tant t'has currat i no penses en minories.
només tenim que seguir la nostra ment i no caure en malalties insanes que terminaran per fer-nos desapareixer molt més pronte.

Anònim ha dit...

Utilitza la PNL, fica les frases en positiu Neus. Per fa, pots re-escriureles com afirmacions?. m'agradaria llegir-les, va... Neussss.
T'assegure que fa un click aquest sistema en el cervellet.
Per exemple:
- Val la pena anar a una festa quan tens ganes.
-A vegades fa sol i fa fred al mateix temps. (la paraula encara tira per terra el bonic que es que faça sol).

Si canviem la construcció del llenguatge que utilizem i les paraules negatives per positives, la referència que tenim del món també canvia, i tenim un ventall de possibilitats, realment es quan decidim que volem fer en la nostra vida.

El dia que vaig canviar sóc un monstre per sóc una persona meravellosa, (tots ho som, la quéstió és que algun dia varem deixar de creure en nosaltres), eixe dia vaig començar a ser més feliç.

Anònim ha dit...

Hola nena!
Perdona per no haver estat a la teua altura i no haver passat pel teu blog tantes vegades com ho deuría haver fet.

Pero en fi, no m'has defraudat en els teus "posts".
Hope u have a happy-go-lucky time in Mostar; just think your experience is only yours, and you deserve it.

And believe me, if you're ever sad, try to think how many good things you're living!.

I love you Snowy! Keep in touch!


ADRI

mimosa ha dit...

abrazo

Anònim ha dit...

Neus...acabo de ver tu vídeo que tienes en la anterior actualización y...me he dado cuenta de que hecho mucho de menos tu voz, en serio!...tiene que haber un San Martín 2008 o Loquesea 2008...
Te quiero, Neus :)
Besos ticos y Pura Vida, como dicen aquí!