Tic-Tac perquè Melisa ha arribat avuí a l'habitació i ho ha endreçat tot en un moment (bé, ella, que com Nihada, no viu realment ací, tampoc tenia massa trastos que ordenar).Però entre les poques coses que ha portat, ha portat un rellotge.
(el subjecte de la foto està ara a la seua taula, donant-me l'esquena mentres em tortura)
Què passa? Volen que encara siga més conscient del temps que passa? Del temps que no tinc?
(perquè la frase que més surt de ma boca és "no tinc temps")
Ja sé què diria ma mare: això és una senyal! Veus, senyal definitiva de que has de començar a organitzar-te bé el temps, que vas sempre estressada i en preses als llocs!
I jo li diria: Ja ho seeeeeé.
I si no estaguérem de bon humor, ens acabaríem enfadant una miquiua; ella perquè li he contestat "malament", jo perquè ella "sempre em repeteix" coses que "ja sé" que he de fer.
I Paca... què diria??
Jo, el que dic, és que espere que em deixe dormir i concentrar-me a l'hora d'estudiar o fer altres coses.
1 comentari:
No puc amb el tic-tac del rellotge. I menys a la nit, a la nit és impossible. Tic-tac. Un moment sí, vale, com a nota poètica, com una mena d veu en off en un moment determinant. Tic-tac. Però ja està. No en tinc cap a l'habitació, clar. I quan era petita i encara portava rellotge, a l'hora d dormir el deixava al menjador.
Será q somos un poco Capitán Garfio?? No, ni d coña.
Muak!
Publica un comentari a l'entrada