Be, aci em teniu. Perdoneu les faltes pero este ordenador no te tildes. No se qui collons el degue fer.
Nomes he arribat, he deixat la maleta i me n'he anat en una de egipte, israel, bosnia i macedonia, a la new house. Pero collons, les voltes que hem donat fins trobar-la.
I redeu, que lluny que esta l'escola de la residencia.
Es aclaparador vore el lloc on has d'estudiar, amb tota la fasana (si, tampoc n'hi ha ce trencada) repleta de la marca de les bales. Pero aleshores penses que mes val aixi, que almenys totes eixes bales no mataren ningu.
Tambe m'ha sobtat descobrir prou pintades amb el simol nazi i el fascista. M'acostumare? O anire una nit de incognita a repintar-les totes?
Esta nit plorare prou. A mi, em resulta molt dur no poder expressar tot el que vull dir, no poder copsar el que m'estan dient, no poder comunicar-me. Espere aprendre rapid, sino morire.
Es possible enyorar tant?
Tot te la seua reconpensa. No es sopa tots els dies amb eixa diversitat cultural. I no tothom pot alsar-se diumenge de mati a les 8 per a comensar un dia de Tresure Hunt per Sarajevo!
Us anire contant en la mesura que em siga possible.
Una anecdota a recordar, es quan ha vingut a buscarnos a l'aeroport un home en un cotxe de mesura normal. I ja te veus 4 maletons, maletons, en el maletero, que anava completament obert, en unes cordes sujetant les maletes, les dos hores llargues de cami.
Dessitjeume sort, be, mes que aixo, doneu-me energia.
La necessite, i molt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Jo a vegades també somio amb passejar-me de nit i arrebassar els cartells de la Falange que vesteixen algunes parets de la meva ciutat.
Després em dic que, per què ho he de fer de nit? No em sent de cap manera avergonyit de ser contrari al feixisme...
Abans d'ahir estava a Barcelona i em va sobtar escoltar el Cara al sol enmig de l'estació de Sants. I bé, el món és boig, però per sort hi ha seny, o almenys jo crec que en tenc, i segur que allà tu també en trobaràs, a part de les pintades...
Energia et don i tu a mi enveja jajajaja :)
petons!
Sera dur si,no poder parlar en ningu tranquilament i expresar tot el que vols dir,au sort i alegria que tots no u poden tindre.
Bueno Neus, tranquila y paciencia...ya verás como en unos meses te podrás comunicar bien...solo trata de disfrutar!!:)pasalo muy bien, y recuerda a esas personas que están repartidas por todo el mundo :)
Un abrazo muy fuerte!!
:)
no saps quantíssim he pensat amb tu estos dies...potser inconscientment he pensat q aixo et donaria forces....tu has notat alguna cosa especial???jejeje
ja voras q tot t'ix bé...no espere menys d tu!!! ànim!!!
una abraçada ben forta!!!!!!!!!!!
Aquí pensem amb tu contínuament... Es difícil deixar volar a una filla, i més quan ocupava un lloc tan gran en la meua vida. Ara estàs dins del meu cor, que em fa molt de mal perque està fent-se més gran gràcies a tú.
Ja saps que d'energia te'n envie una montonada. Igual no la notes perque eix de mí cap a tú contínuament, és el bó que té ser mare!
Quina experiència Neus, quina envetja sana, estar a un pais q necessita tanta tolerància després d'una guerra duríssima per les ideologies.
Disfruta de cada moment! Fins i tot de no entendre res! Eixa és la paradoxa de la vida!
Cuidat
Publica un comentari a l'entrada